www.mallorcadiario.com

Encara rebrem

lunes 11 de diciembre de 2017, 02:00h

No crec que digui res denou quan afirm que la nostra comunitat autònoma, les illes Balears, estan mal finançades, mal dotades, que no arribam per cobrir les necessitats dels habitants de les illes, ni per donar uns bons serveis públics.

Tots, tots els partits polítics, en un moment o altre, han reivindicat, han demanat una millora en el nostra finançament, o amb compensacions pels costos que provoca la insularitat o que es quedin més doblers que nosaltres generam.

Ara l’efervescència política, el que ha provocat el procés català, pot accelerar moviments en l’Estat espanyol. A cops pareix que la història s’accelera, que en un moment determinat un fet específic, puntual, posa en marxa una sèrie de canvis que desfiguren la realitat a la que esteim acostumada. Podem recordar la caiguda del mur de Berlín i del bloc comunista a l’Europa Oriental, pels de la meva generació i anteriors , pareixia que la divisió del món entre capitalistes i comunistes era inamovible, que el mapa que havia sortit de la Segona Guerra Mundial era definitiu, vaja sorpresa quan en uns anys surten nous paises, altres s’unifiquen, altres canvien les seves fronteres, sorgint un nou món. Aquesta acceleració de a història, aquets canvis ràpids del que estava establert, s’està donant a Espanya?.

La resposta en els pròxims mesos, tot i que no cal exagerar, si que crec que poden canviar coses per la nostra comunitat, però malauradament podrien no ser les que jo esperaria.

L’altre dia da pagès, que en bon mallorquí vol dir un temps indeterminat del passat entre abans-d’ahir i fa molts d’anys , com encertadament deia un humorista, un company del Pi, me recordava aquella dita de la infància “ rebota, rebota que en tu culo explota” per il·lustrar el que està passant o el que pot passar. Aquesta sacsejada, que aquests canvis provoquin una recentralització de l’estat, un empitjorament de la nostra autonomia, un empitjorament del magre finançament de les arques de la comunitat.

Fa poc s’ha posat el focus informatiu també en el sistema basc, en el denominat “cupo vasco”, on la brunete mediàtica hispànica ja ha començat a criminalitzar. Un model que, per jo, i que per molts de companys pot ser una solució, una aposta pel seny, per la majoria d’edat de les comunitats i del model territorial espanyol.

M’agradaria, crec que seria molt bo, que d’una vegada per totes cada comunitat disposes del que genera, que, està clar, és paguessin les despeses que es fan en comú. Les despeses que fa l’Estat per a atots, que també les societats més riques fossin solidàries amb les menys afavorides, però que cadascú disposes del que genera, que cal espavilar-se i competir i esser conscients del que cada un pot fer o no.

Tot això, tot el que m’agradaria, té un nom, ja està inventat, ja funciona des de fa anys, i no a l’altre banda del món, dins el nostre estat, dins la nostra constitució, el coneixem com a model financer basc. No podem permetre la involució, no podem atacar el que funciona bé, el que hem de fer és assimilar-lo i aplicar-lo.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

Compartir en Meneame

Foro asociado a esta noticia:

  • Encara rebrem

    Últimos comentarios de los lectores (1)

    184062 | Miquel - 12/12/2017 @ 18:41:27 (GMT+1)
    A garrotades!!, sí, sí en tenim el cul ben pelat els Illencs. No sé qui pot posar en dubte que hem estat tant solidaris que ens hem empobrit!!. “hermanos? sí pero no primos” deia un alt dirigent polític de finals de segle passat. Malauradament en sonc pessimista per tot el que ens arriba de Madrid, ja que entenen la diversitat des de la uniformitat. Es un com un torcebraços de forçes. Centrífugues herència d’un franquisme encara no enterrat i inserit en les élites polítiques i econòmiques, i de forçes centrípetes per tots els qui volem comandar dins ca nostra, amb un estat més descentralitzat, un repartiment just més just dels diners, defensa de la llengua, cultura, ... però també no sé si encara rebrem. El que sí no tenc cap dubte es que sense diners no hi ha política, i el que no podem esperar és quaranta anys ara que sembla que res tornarà a ser igual, desprès de lo de Catalunya. Per tot això crec en el projecte de El Pi per aquesta terra i no només consolar-nos amb el “vencereis pero no convencereis” de Miguel de Unamuno. Es hora de tenir veu, es hora de gent que estimi aquesta terra.

  • Normas de uso

    Esta es la opinión de los internautas, no de Desarrollo Editmaker

    No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

    La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

    Tu dirección de email no será publicada.

    Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.