23 de enero de 2020, 13:11:07
OPINIÓN


Sánchez, el mentider

Por Albert Candela


Ara que coneixem en nou govern d’en Pedro Sánchez puc afirmar que’lsVicepresidents i Ministres socialistes no son tan diferents dels Ministres d’altres Governs anteriors tan de la UCD, del PSOE o del PP, hagin estat en coalició o no, uns han estat bons , altes mediocres i altres dolents, igual que pot passar ara, però els que no son de rebut són, el propi President Sánchez, el
Vicepresident Iglesias i els Ministres de Podemos i Izquierda Unida.

On s’ha vist mai un President que digui una cosa i sis mesos després faci tot lo contrari, es va omplir la boca de repetir que mai pactaria amb Podemos, que si ho feia no podria dormir a les nits, que mai pactaria amb els independentistes catalans, i s’ha cansat d’impulsar reunions del PSOE amb ERC per assegurar-se la investidura primer, i pot ser un govern de continuïtat després.

En la meva opinió, en Pablo Iglesias ja ha rebut el regal de Reis que tan anhelava, una Vicepresidència per ell i un Ministeri per la seva dona. Mai en la història política d’aquest país ens havíem trobat amb aquesta situació, un matrimoni al Consell de Ministres, un fet clar de nepotisme que en Sánchez permet sense parpellejar.

Quan al debat d’investidura l’oposició li deia a en Sánchez les veritats de la seva miserable actuació, feia una cara com si li vinguessin de nou els retrets, cara de mentider, de fals, de pensar, ”ja podeu cantar que jo ja tinc lo que vull” i com ell, els titelles d’en Iglesias, Montero i Cia. que ja veien més aprop augmentar els seus emoluments, nou xalet, (ara ja li vindrà petit el que té) noves criades i tot lo que comporta aquesta nova condició social, això els hi sol passar als pixatinters que no s’esperaven arribar on son ara, encara que sigui amb la mentida, i lo pitjor, amb dues cares, una quan convidava a fabricar còctels molotov i deia que mai es mouria de Vallecas i ara, practicant de nou ric.

Un bon amic meu es volia jugar un sopar amb jo assegurant-me que Francina Armengol tindria un Ministeri, evidentment no me’l vaig jugar, però sí que va quedar ben clar que en Sánchez no oblida i no paga a traïdors, l’Armengol fa uns anys el va enganyar amb en Patxi López, després ho va voler arreglar i no s’ha cansat de fer-li la pilota per rescabalar la confiança perduda, però no ho ha aconseguit, no ha tingut cap Ministeri. Segurament ella dirà que està bé tal com està, que vol ser la President de les Illes Balears, però la realitat és que no li han ofert res.

Una vegada més ha quedat demostrada la poca influencia de la President a Madrid, ni amb en Sánchez, ni en cap “baró” ni amb ningú, i a demés, les Illes Balears li importen un “comino” (tal com va dir na Montse Bassa en el debat d’investidura), a Sánchez, ho ha demostrat moltes vergades, ni cap tracte d’igual a igual amb altres Comunitats Autònomes, ni el REB, que amb tota seguretat no el veurem mai. No tenim suficients diputats per poder influir al Congrés, i molt menys un de nacionalista, nostre, d’aquí, que no estigui a les ordres d’altres partits amb seu a Madrid i que cregui en les Illes Balears, d’haver-ni, ni ha, però no son lo suficientment valents, ja els hi va bé així, personalment crec que ’l PI d’en Jaume Font, es la força ideal per fer aquest paper, però s’ho ha de creure una mica més.

Els fets son irrefutables i son els que son, el President Sánchez passa per damunt les Illes Balears i la President Armengol, ens queden uns anys de penúries, els fets així ho demostren, sobretot amb la delicada situació política d’en Sánchez i l'espasa de Damocles sobre el seu cap, regal dels seus companys de Govern.

Veurem que dura aquest espectacle.

mallorcadiario.com.  Todos los derechos reservados.  ®2020   |  www.mallorcadiario.com