www.mallorcadiario.com

Fer gelereta

lunes 14 de marzo de 2016, 05:00h

Aina Calvo i Nanda Ramon també tractaren de posar punt al problema de beure al carrer durant l’anterior pacte d’esquerres. És un mal endèmic que també l’han posat damunt la taula els governs conservadors, que no és exclusiu de la nostra capital i que desconec com es deu resoldre a altres urbs o països estrangers. El cas és que la intenció de Calvo de multar la gent que bevia al carrer no acabà de fructificar i continuam essent al cap del carrer.

El consistori actual vol desregular aquesta pràctica i augmentar fins a 3.000 € unes multes que fins ara eren inferiors i que així i tot normalment no s’aplicaven. Es crearan unes zones d’especial incidència que seran els llocs en què aquestes es compliran més estrictament, com ara la platja de Palma, Can Pastilla o el Passeig Marítim, o sigui la façana marítima, que és un poc la cara visible de la ciutat. És clar, el problema residia en el fet que hom no gosava infligir multes de banda a banda del Marítim a una al·lotea beguda i molt nombrosa un divendres o un dissabte vespre, i seguir pels «hooligans» d’Es Carnatge i l’Arenal. Ara, això sí, si aglapien quatre bandarres aperduats armant gresca i bevent per... Son Rapinya... un dimecres... sols com a mussols llavors sí que els encasquetaven la multa. Però en els punts habitual la norma no s’aplicava i la gent continuava fent gelereta[1] al carrer.

Ara, de nou, hi volen posar remei i compten amb el suport, a més, de tota l’oposició consistorial, però m’ensum que la nova normativa cívica no tirarà endavant. I vull fer un poc d’advocat del diable perquè jo, tampoc fa tants d’anys si ho mires bé, també era d’un d’aquells joves que ingerien vodka amb llimonada els divendres a l’Escullera. Ho fèiem perquè els combinats als locals estaven molt més rebaixats d’alcohol i sortien caríssims —encara me’n record del que era tenir paga setmanal— i no disposàvem d’una casa com els adults per anar a fer el beure —els pares enrotllats de Podemos, que deuen deixar beure al menjador de ca seva, per ventura aixecant el colze ells també i tot, encara s’havien d’inventar. O us pensàveu que passàvem gust d’anar a passar fred polar a les mitjanits hivernenques devora la mar?

La nova regulació se’n vol dur per davant turistes renouers que embruten, tenen mal beure i vénen a destrossar el parc d’atraccions balear —que per això els l’han creat— i joves, que també embruten i que n’hi ha que tampoc saben beure, però que es descarreguen de la complexitat de la (post)adolescència, els lapses que no hi ha exàmens universitaris o els caps de setmana de les primeres feines. I ho realitzen sense cap consciència que entre aquesta població «gelada» del Marítim de gent d’aquí i els estrangers de la platja de Palma hi hagi cap mena de solució de continuïtat. I com se sol dir, pagaran justos per pecadors per respectar el descans dels veïnats...

Però de quins veïnats estam parlants? Aquest punt també és molt relatiu. Els empresaris i hotelers punyen perquè s’apliqui aviat la nova normativa, perquè pretenen que aquests joves entrin a consumir a llurs establiments. Però una bona part no caurà en la trampa de pagar preus desorbitats per beure xerigot, esquivaran aquestes Vies d’Atenció Preferent i tal volta es perdran pels carrerons de la Llonja o es refugiaran a les diferents escales que pugen del Marítim a Gomila, si no les declaren VAP també, amb la qual cosa ni es neteja la imatge de la ciutat davant els turistes —en tot cas s’amaga, que és el que realment cerquen— ni es respecta el descans dels veïnats, sinó que se’n molesta uns de diferents. Almanco, als que se’ls ha importunat fins ara, que descansin tranquils.

[1] No faré servir el calc «botellot»; la meva amiga Cristina Robles, que treballa al Servei Lingüístic de la UIB, em parlà un dia que havia sentit la fórmula «gelereta», que bé mereix provar de posar en circulació. Gabriel Bibiloni va publicar un magnífic article en el seu moment a Diari de Balears condemnant la forma espúria «botellot» sota el magnífic títol de «Botellot, colobrot i altres doiots». Si el voleu llegir, el trobareu a Amb bones paraules (Lleonard Muntaner, Editor), però que jo recordi no oferia alternativa per al paràsit «botellón».

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)
Compartir en Meneame

+

0 comentarios