www.mallorcadiario.com

Trampes

lunes 25 de julio de 2016, 01:00h
Una de les coses que més enyor del temps que vivia a la Península consisteix a no llegir premsa estatal. Sí, ja ho sé que ara amb Internet és més bo de fer que mai entrar a «Le Monde», «The New York Times» o «La Vanguardia» però la veritat és que no ho faig i em ve més de gust asseure’m amb el cafè fullejant els diaris d’aquí. I el que més hi trob a faltar és la cobertura de les notícies del món. De manera que aquesta setmana que he viatjat fora, a Barcelona, he canviat els meus moments de lectura d’«Última Hora», l’«Ara» i «Diario de Mallorca» per la dels diaris catalans que no tenen aquesta dimensió local dels periòdics d’aquí —tret un poc d’«El Periódico» que, a dir ver, no hi tenc gens la tirada.

Per això puc resumir que les notícies d’allà aquesta setmana han estat la misteriosa quadratura del cercle que ha permès que el PP, C’s, els nacionalistes bascos, el canari i un dels dos grups sobiranistes catalans —quin serà?— hagin tancat la mesa de la presidència del Congrés tot coronant Pastor de presidenta. I a escala internacional, els focus s’han mogut entre el cop d’Estat a Erdogan a Turquia i els darrers brams del magnat immobiliari novaiorquès Donald Trump a les presidencials dels EUA. Tres trampes. Descart l’afer espanyol, i encara que podria parlar del 23-F turc, em fa més vessa i ho tendria manco per mà que parlar-vos de les eleccions nord-americanes que és al que dedicaré l’article d’avui.

Si un denou no ho impedeix els comicis americans es dirimiran entre Hillary Clinton i Donald Trump. Tots dos tenen elegits llurs respectius segons: l’homòfob Mike Pence, que donaria per un deliciós article del nostre company Chema Ferrer, en un tema que Trump, massa feble amb això dels gais, havia demostrat els dobles principis de Groucho Marx, i el moderat Tim Kaine, que parla un espanyol que és una meravella i que ja n’ha pres bona nota i l’ha felicitat el Sr. Albert Rivera via Twitter.

Igual que a l’Estat espanyol diuen que quan un partit pretén guanyar les eleccions es tira cap al centre, als EUA s’espera també per vèncer una moderació que ja perfilen els demòcrates; però el líder republicà, just arribat a la política, no pareix que faci comptes rebaixar amb aigua el vi. I és clar cap dels ex-presidents republicans ni molts de membres del seu partit semblen estar per la labor de donar-li suport si no es tranquil·litza una mica. En aquesta tessitura, els seus suports són la seva pròpia dona, el líder de l’UKIP britànnic Nick Farage —cofoi de la seva malifeta d’haver fet fora el Regne Unit de la Unió Europea— i el líder de l’extrema dreta holandesa. Com que la promesa estel·lar de Trump passa per construir un mur de contenció entre els EUA i Mèxic per prevenir el seu país de drogues i immigració, Farage els va anar a dir que no es queixassin, que almanco ells no havien de sofrir el veïnatge europeu dels siris.

El meu pronòstic, molt més arriscat aquesta vegada perquè desconec molt més la política estatunidenca que la d’aquests environs, és que la tria d’un candidat tan poc propici per part de la dreta nord-americana precipitarà una victòria nítida dels demòcrates. El cert és, però, que segons les enquestes, Clinton només s’imposa per un estret marge del 3% A ella li convé, més que a cap altra, no errar gaire el tir, perquè (els partidaris de) Trump clamen venjança per les seves actuacions com a secretària d’Estat i volen tancar-la a la garjola. Això a part que Trump pretén que la tenença d’armes continuï ben vigent als Estats Units i que a més les armes es duguin en un lloc ben visibles. Després ja sabem com les gasten aquests americans. Però «alea jacta est» que digué Cèsar en el moment de travessar el riu Rubicó.
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)
Compartir en Meneame

+

0 comentarios