www.mallorcadiario.com

El comerç com a senya d’identitat

Por Rafel Ballester
lunes 17 de octubre de 2016, 02:00h

Un poble, un illa, una comunitat té uns trets determinats, que poden esser molt diversos, però que per aquell poble són cabdals per explicar el que són , eren i seran. Tal volta com persona que viu, ha nascut i s’ha desenvolupat a la Part Forana, don importància ha certes coses que els urbanitas cent per cent, o les noves generacions no troben a faltar.

Com ja vaig dir la setmana passada no crec en l’existència de la Mallorca Profunda, tal i com certs llonguets l’han venuda, sinó que crec que el nostre tarannà pot venir condicionat en viure en pobles on la proximitat i la coneixença de la gent, amb les seves avantatges i inconvenients.

En una illa on la saturació ha estat el tema de moda, en una illa on el col·lapse circulatori s’estén des de la via cintura fins el mirador de la Creueta a Formentor, on la temporada turística s’allarga més enllà del mes de setembre, on els ramats de ciclistes ocupen les carreteres tot l’any, una illa on els seus trets d’identitat cada cop estan més difusos i amb la por de convertir-nos en un gran parc temàtic de vacances europeu, ara el que perilla és el nostre comerç de proximitat, el nostre comerç més proper.

Està ben clar que les coses canvien, i més en la societat actua, tal volta massa connectada, massa global. Està clar, que per molt nostàlgic que sigui un, l’antiga botigueta de poble on trobaven des de menjar, a sabates, a ferreteria, etcètera i etcètera, té una difícil situació de supervivència, però el que no poden permetre és que el petit i mitja comerç, que s’ha modernitzat, que té uns alts estendards de qualitat, que aposta pel tu a tu, no pugui competí, no pugui subsistir. El que no podem admetre és que el govern de les Illes Balears, el Govern que havia de protegir aquest tipus de comerç, amb més d’un any no hagi fet res, com amb moltes altres coses.

Una de les notícies de les setmanes passades ha estat les dificultats que havia creat al barri palmesano del Coll d’en Rebassa i zones properes l’obertura d’una gran zona comercial, problemes que no tenen solució fàcil ni ràpida. Una notícia d’aquesta setmana passada va ser que el Pi de Jaume Font i Josep Melià varen proposar una llei amb l’objectiu d’agilitar tràmits per què s’aprovi la reducció a 10 festius d’obertura de les grans superfícies.

Supòs que no s’acabaran els problemes del petit i mitja comerç illenc amb aquesta mesura, però cal donar eines als nostres empresaris per intentar, al maco intentar, lluitar amb les companyies internacionals i la globalització.

Jo no vull una illa on els pobles i ciutats no tenguin botigues i comerços, jo no vull que els meus fills sols puguin tenir la opció d’anar als grans centres comercials, jo no vull uns carrers adormits i sense vida quan acaba la temporada turística, jo sols vull que els nostre govern actuí d’una vegada i doni oportunitats per tots i totes.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)
Compartir en Meneame

+

0 comentarios