www.mallorcadiario.com

Jo també vull esser una "mare blanca"

domingo 09 de abril de 2017, 02:00h

«Los ojos de Festus Badaseraye han conocido “la guerra de los pobres”». Així sintetisava una periodista sa fugida a Europa de Festus, un nigerià que va arribar a Espanya en aquesta “guerra” contra sa pobresa on va néixer. No conec sa seva infància i joventut, però sabem com viuen tants d’altres nigerians avui: a una casa petita i dèbil en terra (fang, quan plou), sense aigua corrent i inclús sense electricitat, fent una feina cansada, de jornades eternes i inestable i, molts de pics, amb s’amarga incertesa de no sebre si el sendemà podran dur un plat d’arròs a sa taula de sa família.

Aquesta vida, normal per milions de persones, és per noltros anecdòtica, paorosa i a la vegada d’admirable superació. Per això, quan s’història de Festus va caure en mans d’una periodista, la va considerar digna que arribàs a noltros a través d’un article de premsa. Aquests dies Festus Badaseraye ha estat notícia un altre pic, però per una raó molt diferent: ha denunciat un delicte d’odi. Aquí, a Mallorca.

Podríem pensar que es racisme ha tornat a agafar força, però no és es cas. Festus, nigerià d’origen, espanyol de fa vint anys i afincat a Mallorca de fa vint-i-cinc anys ençà, ha estat humiliat per raons de llengua per un funcionari des Govern balear. Fins aquí arriben ja ses conseqüències des conflicte lingüístic creat per uns pocs, fa no gaire temps i amb una clara finalitat política, en aquesta pacífica terra. Així idò, anam superant es racisme i queim en un altre tipo d’odi irracional. Ara, s’enemic no se definex pes color de sa pell sinó per sa llengua que xerra.

Si eres cateto, no es mi problema”. Són ses paraules amb què va rematar es seu despreci cap a Festus aquest funcionari. Tot va sorgir quan Festus va sol·licitar a sa Conselleria de Presidència sa constitució d’una entitat de modelisme. Es funcionari que el va atendre l’avisà què només li xerraria en català (“vale, todo bien”, comenta Festus), però ses faltes de respecte anaren augmentant fins an es punt de privar-lo d’un dret civil: rebre sa documentació administrativa en castellà, un des dos idiomes oficials d’aquesta terra. “Es mi derecho”, li recordà Festus. “Vés a viure a Madrid”, va esser sa resposta. Una resposta, desgraciadament, coneguda ja per molts de noltros.

Aquell jove que va arribar de Nigèria fugint de sa pobresa contava a un diari ara fa tres anys que va estar a punt d’esser deportat, però Argelia, una dona de qui Festus xerra com sa seva “mare blanca”, ho va evitar i el va ajudar. ¿Què haguès estat de Festus -pare i casat amb una mallorquina- si Argelia hagués estat com es funcionari de sa Conselleria?

Aquesta situació mos du necessàriament a demanar-mos, com a societat, com a ciutadans i com a persones: ¿volem unes institucions amables o repel·lents amb sos ciutadans? Volem viure a una societat cívica o incívica? Cadascun de noltros, ¿què volem esser, com sa “mare blanca” d’en Festus o com s’agre funcionari? Jo, personalment, m’estim més esser una “mare blanca”. ¿I vostès?

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
2 comentarios
Compartir en Meneame