www.mallorcadiario.com

Polèmica d’en Pep Gonella

lunes 17 de julio de 2017, 02:00h

La Institució Francesc de Borja Moll acaba de reeditar, amb un correcte estudi introductori de Joan Mut, el conegut llibre «Polèmica d’en Pep Gonella» amb què s’havia recollit la disputa mantenguda durant els mesos d’estiu de l’any 1972 des de les planes de «Diario de Mallorca» entre un hom que usava el pseudònim de Pep Gonella i el docte Francesc de Borja Moll, que li responia perquè s’havia sentit al·ludit amb les seves afirmacions. Molta altra gent intervengué en la susdita diatriba, fins que Antonio J. Coll posà fil a l’agulla i acusà Gonella de parlar en nom d’un poble mallorquí que no tenia pràcticament més veu que la seva —a part d’un parell que li havien dat suport; Lluís Ripoll el més significatiu— i acusava el diari de dar peixet al tema. Davant la tessitura, el diari tragué la lletra de Coll i li respongué negant les acusacions però prenent la decisió que, d’aleshores ençà, no es publicarien pus articles sobre el tema que no signassin en Gonella o el Sr. Moll.

Gonella, rere el qual s’amagava com hem sabut recentment el Sr. Josep Zaforteza, que a dir ver tampoc són gaires les cartes que va publicar, decideix enviar-ne una darrera, i és realment Moll qui ho tanca considerant-ho del tot lògic atès que va ser Gonella qui ho va encetar. La feina de Mut consisteix a afegir un seguit d’escrits que en el seu moment no aparegueren en premsa, la qual cosa demostra el volum que va prendre tota la polèmica. A la darrera carta de Moll, aquest es fixa que Gonella agraeix al diari les enormes mostres de suport que li han fet arribar dels lectors i és per això que el suposa una persona propera al periòdic; Zaforteza, en revelar no fa gaire la seva identitat, va dir que ho havia amagat perquè efectivament era membre del consell de redacció de l’empresa i no volia perjudicar el rotatiu amb les seves missives.

Quan es va triar la portada del llibre, reproduïda a la reedició, surt en una imatge ara políticament incorrecta un discapacitat, que és un quadre que regalaren a Moll, i que representa en Pep Gonella. És l’únic subjectiu d’un llibre plenament objectiu perquè presenta la batalla tal com es va produir per tal que els lectors n’extraguem les nostres pròpies conclusions. Zaforteza és un senyor que, efectivament, no sabia de llengua i que les anava amollant pel broc gros, i al davant no només tenia tot un Francesc de Borja Moll, sinó Josep M. Llompart, Vidal Alcover, Antoni Serra, Josep Massot i Muntaner, o sigui, la flor i la nata de la cultura mallorquina. Gent preparadíssima, amb la qual ell no s’identifica, perquè ho fa amb un poble que, com li deia el Sr. Coll, tampoc pot prendre com a seu perquè entre el poble hi ha de tot. Si bé és evident que el poble mallorquí era i és encara ben ple de gonelles amb els anys el seu nombre ha minvat enormement fins al punt que si segueixen per aquest camí aviat això del gonellisme només serà un record de la història. Si és que no ho és ja...

Ni tan sols Llorenç Villalonga, de les obres del qual Zaforteza és el marmessor, dona suport a en Gonella. És interessant l’entrevista que es reprodueix amb l’autor de «Bearn» en la mesura que ell no és un dels suposats catalanistes de l’època com Moll, Llompart o Vidal Alcover. Però ni tan sols Villalonga avala les tesis gonellistes. Considera que el català havia avançat del temps que havia començat a escriure ell, cap allà a la dècada dels trenta, en què una dona li digué que havia d’escriure «gat» perquè per ella «moix» és un aucell i per ell «un moix és un moix». I també troba que el català ha de tendir a una certa centralitat lingüística.

Hi ha una cosa d’en Gonella que Moll li dona la raó i és que el català ha pecat de ser una llengua massa centralista. I jo això també ho veig com ells. Acabaré l’anècdota del meu amic Jaume Marvà, de Balaguer, que parla nord-occidental i que em deia que trobava una aberració que per referir-se a la varietat de l’est es parlàs de català «central». Jo vaig intentar rebatre-li que si es deia central no és perquè tengui més importància sinó perquè està enmig dels altres dialectes; però és un botó de mostra del descontent perifèric i general de la manera que entre tots hem construït el nostre estàndard comú.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)
Compartir en Meneame

+

0 comentarios