www.mallorcadiario.com

Tocar sa butxaca des polític

domingo 23 de julio de 2017, 09:12h

Ahir responia en Puigdemont per twitter a s’advertència de Méndez de Vigo: “Ni un euro público de los catalanes sufragará la consulta ilegal”. Es President de sa Generalitat contraatacà aquestes paraules demanant es retorn des doblers que serviren per rescatar sa banca, ses autopistes radials de Madrid i per indemnisar es projecte Castor. Per una vegada sa coherència ha il·luminat en Puigdemont.

Efectivament, s’haurien de retornar tots es doblers públics que han estat emprats de forma il·legal, si així es constata, en aplicació des principis de legalitat i responsabilitat patrimonial de s’Administració, garanties essencials a un Estat de Dret i grans olvidats a Espanya.

Aquesta batalla dialèctica entre polítics tot just ha elevat an es debat públic una exigència ancestral de sa societat civil: sa responsabilitat patrimonial personal d’alts funcionaris i càrrecs polítics. Per una banda, es Govern central ha responsabilisat per fi amb noms i llinatges uns càrrecs de sa Generalitat perquè certifiquin setmanalment que no s’ha destinat cap partida de doblers públics a finançar sa consulta il·legal anunciada per s’1 d’octubre. Per altra banda, en Puigdemont reta ara es portaveu des Govern estatal a retornar es doblers públics emprats aparentment en mers interessos particulars o d’amiguets.

Sa ciutadania, amb una tercera veu, no podem més que felicitar tant ets uns com ets altres i exigir responsabilitat tant an ets un com an ets altres per tota il·legalitat que s’hagi comès es pugui cometre. Hem d’exigir, ademés, sa responsabilitat de persones concretes. Només tocant sa butxaca de particulars (i no de s’Administració, que no és ningú sinó que som tots noltros) es mal queda realment repost i se poden prevenir ses il·legalitats.

Tenim un exemple a ca nostra. Després de mesos i anys amb sos llaços quadribarrats simbolisant s’imposició d’un model educatiu exclusivament en català penjats a col·legis i instituts públics, sa retirada només es va produir, i de forma immediata i pacífica, quan es varen establir sancions patrimonials an es directors de centre.

Un altre exemple el tenim en es mateix procés independentista i també extremadament proper. Aquest mes de juliol s’han cessat quatre consellers de sa Generalitat, es secretari des govern i d’altres alts càrrecs després de fer-se patent es perill de veure’s sancionat indvidualment per sa comissió d’actes il·legals relacionats, en aquest cas, amb es procés independentista. Tot això gràcies a Societat Civil Catalana i Advocats Catalans amb la Constitució, que denunciaren davant es Tribunal de Comptes sa consulta del 9-N i tot apunta a què s’ex president Artur Mas haurà de pagar de sa seva butxaca es cinc milions d’euros que es fallit referèndum s’endugué de ses arques públiques.

Així, en Jordi Baiget, ara ex conseller d’empresa de sa Generalitat, va assegurar públicament que mai posaria en perill es seu patrimoni - tot i que sí arriscaria sa seva llibertat si sa responsabilitat se limitàs a passar un temps a sa presó -. Poc després va esser apartat de sa nau independentista que navega ja a la deriva.

A dia d’avui, s’il·legalitat a Espanya només és perseguida quan és comesa per ciutadans. Especialment si es tracta de doblers deguts a s’Administració, s’actua impecable i implacablement. En canvi, quan ets infractors són polítics o sa pròpia Administració, Fiscalia desapareix i sa responsabilitat es dilueix. Ara, tenim s’oportunitat d’emparar s’actuació des Govern central respecte de sa Generalitat, ses reclamacions twitteres d’en Puigdemont i sa feina des tribunals per exigir serietat en sa responsabilitat individual que cada servidor públic té envers sa societat. Només així es posarà fi, i a més de manera immediata i pacífica, a s’arrogant i persistent desafiament a sa llei des màxims per ella vinculats: es poders públics.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)
Compartir en Meneame

+

0 comentarios