www.mallorcadiario.com

Coalición Galega o tornar a fer pinya

lunes 31 de julio de 2017, 02:00h

La setmana passada sortia a «La Voz de Galicia» —que, deixant la ideologia de banda, és un dels millors diaris locals de l’Estat espanyol— que diversos partits polítics gallecs es rumien la possibilitat de ressuscitar Coalición Galega. El primer pas, com ja feren la primera vegada9, consistiria a tornar-se a presentar amb les sigles de la pinya o cadascun dels partits que formen la coalició amb les seves a les municipals del 2019.

No fa gaire assistia a un congrés d’Història de la UIB en què intervenia Justo Beramendi, l’autor del llibre «De provincia a nación. Historia do galeguismo político» (Edicións Xerais de Galicia), que fa estona duc l’endarrer d’agenciar-me. Beramendi va dedicar cinc minuts de la seva conferència a la parcel.la del vell centre galleguista. D’una banda, per dir que a l’actualitat, l'espai el té fagocitat el PP d’ençà del temps de Manuel Fraga que, essent més espanyol que ningú, va incorporar aquest regionalisme innocu del qual Núñez Feijóo no se n’ha desempallegat. Al mateix temps, el Ciutadans gallec no treu cap —mentre UPyD vegeta cercant candidats per Internet—, de manera que Beramendi considerava una anomalia l’existència encara d’aquest PP que ocupa mig arc parlamentari del centre a l’extrema dreta.

Beramendi, en la seva intervenció, també va fer cinc cèntims de Coalición Galega. Una formació que el 1982 desembocava de l’extinta UCD per formar, a l’any següent, un remànec suara regionalista suara nacionalista que, a la segona meitat dels vuitanta, arribà a aconseguir resultats molt bons. Onze diputats al parlament gallec l’any 1985, el primer escó al Congrés d’una formació galleguista des de la Segona República el 1986 i ja dos irrisoris diputats, de nou al Parlament de Galícia, el 1989, fins que desaparegué del Parlament el 2003 i de mica en mica dels «concellos». Beramendi deia que Fraga, que no era beneit, s’havia apoderat d’aquest espai regionalista en un exercici perpetrat pertot arreu pel Partit Popular: penseu en les absorcions d’Unió Mallorquina o Unió Valenciana sense anar més enfora.

De llavors ençà, el galleguisme ha anat de rota batuda com hi ha anat el regionalisme arreu de l’Estat en la majoria de casos; València, novament, n’és el exemple paradigmàtic. Però ara, sis formacions gallegues (Coalición Galega, Compromiso por Galicia, Alternativa Popular Galega, Converxencia XXI, Vía Nova i Partido Galeguista) que assistiren el mes passat a l’homenatge que es rendí a Eulogio Gómez Franqueira, que va ser l’artífex de la primera candidatura galleguista a principi dels vuitanta, treballen per fer renéixer una gran candidatura de centre regionalista-nacionalista. I la frase sempre és la mateixa; la va dir —en gallec— Henrique Carvalho Rodrigues: «na política galega actual non hai unha opción para os nacionalistas que non son de esquerdas». Es pot dir més alt, però no més clar i fer-ho extensible a altres comunitats autònomes que, sortosament, no són la nostra! Els desitj tota la sort del món!

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)
Compartir en Meneame

+

0 comentarios