www.mallorcadiario.com

La qüestió catalana

Por Rafel Ballester
lunes 11 de septiembre de 2017, 02:00h

Ara que s’acaba l’estiu, ara que pobles, barris i ciutats recuperen la rutina, ara que les pluges de setembre fan desaparèixer la calor esgotadora, ara, esclata un dels temes que ha anat rosegant mesos o anys, que ha omplert pàgines i hores en els informatius, la qüestió catalana.

Molts pensam que si en el moment concret, en el moment que tot es va començar a embullar, en el moment que s’havia de parlar, s’haguessin fet els deures, ara no estaríem amb aquesta cruïlla. Molts recordam com es va retallar, com es va passar pel sedàs aquell ja molt llunyà nou estatut que volia donar un nou encaix al Principat, recordeu com el President de l’Estat espanyol, el senyor Zapatero, prometia que respectaria el nou estatut que sortís del parlament català, i molts recordeu el desencís d’un poble en veure com aquesta via era retallada i menyspreada.

Suposo que reduir el fet de les reivindicacions catalanes a aquest fet és un poc simplista, però si que podem afirmar que va ser un punt d’inflexió. Després, la falta de diàleg, la falta d’altura política, l’ escapada cap endavant de partits polítics, i un llarg etcètera, ens han dut aquí i avui, ens han dut a un més que probable xocs de trens , ens han duit a la incertesa i a l’enfrontament.

Molts pensam que en un altre moment, amb un referèndum a l’escocesa, amb una consulta pactada, en el seu moment, on les qüestions polítics predominessin, on la discussió i la confrontació d’idees predominés per damunt dels sentiments o per damunt els interessos personals o partidistes, avui esteriem molt millor, però suposo que la falta d’altura dels nostres dirigents polítics va fer impossible aquesta solució, que sí és va donar no molt lluny de nosaltres, a un altre monarquia constitucional europea, tal volta aquí es nota que la nostra democràcia ha de créixer molt més i ha d’aprendre molt més.

Però hem arribat aquí, a les acabades d’un estiu molt calorós, i ens enfrontam a una via unilateral catalana que ha intentat ser aturada per la via judicial espanyola, i res ens agrada i ens convenç, on s’han perdut les oportunitats del diàleg, on s’han romput molts de ponts i on els que demanen una altre via ¡, un altre solució, pareix que hem fet tard.

La veritat és que com a ciutadà em fa mal als ulls quan una administració es bota les lleis o no les respecta, però encara em fa més mal als ulls quan un estat democràtic impedeix als seus ciutadans votar. La via de la consulta pareix la més democràtica, que la gent pugui opinar, donar el poder al poble, però d’aquesta forma no, hi ha d’haver garanties i consens, i el govern espanyol no ha ajudat gens ni mica amb la seva aposta judicial de la qüestió a arribar a aquest pacte.

Ara per ara no tenc ni idea de com acabarà aquest assumpte, de quina serà la seva resolució, cal dir que la societat illenca, la gent de les illes, no té el mateix sentiment nacional, ens separen anys llum i és un debat que no està al carrer, per això no crec que des de les illes poguem sabre com es respira el dia a dia i quina serà la reacció del poble de Catalunya, compartim llengua i molts de trets culturals però socialment som molt diferents.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)
Compartir en Meneame

+

0 comentarios