www.mallorcadiario.com

Dels vuitanta a la setmana passada

lunes 18 de diciembre de 2017, 02:00h

La imatge de la política balear de la dècada dels vuitanta és una foto en blanc i negre de Gabriel Cañellas. Però el túnel de Sóller, feliçment rescatat ara per als ciutadans, va suposar la sortida a la llum d’una «longa noite de pedra» que no s’acabava mai. L’entrada de Melià Pericàs com a vice-president d’Unió Mallorquina va ser decisiva per conformar un pacte de centre-esquerra primer al Consell de Mallorca el 1991 i després al Govern l’any 1995.

El primer Pacte de Progrés autonòmic va ser raonablement bo i el futur encara el faria tornar millor. Mira si va ser bo que la màxima aquella que les eleccions no es guanyen sinó que es perden pareixia feta per a aquella ocasió. Tan convençuts estaven de tornar vèncer que els esquerrans es despreocuparen d’anar a votar, i els conservadors hi anaren en tropell.

El PP tornà, però Matas ja no era Cañellas. Es va deixar seduir pel cant de les sirenes valencianes de Rita i Zaplana. Tu ara has de ser com Napoleó amb el Louvre, li digueren, i el megarca sereníssim Matas I va començar a somiar amb una òpera en forma de nenúfar dins la mar, feia voltes amb bicicleta pel Palma Arena, un metro, el soterrament del Passeig Marítim... I li aixecaren la camisa amb la maqueta de l’òpera, li feren un ascensor que duia al buit, el metro se li inundà i no va ser a temps de soterrar el Marítim.

Arribam al Segon Pacte de Progrés. Un desastre si el comparam amb el primer; una bassa d’oli a jutjar amb el que tenim ara. Però llavors va ser estrepitós, i la ciutadania illenca no va tenir altre remei que fugir del foc i caure dins les brases de José Ramon Bauzá. En Cañellas tenia una frase famosa. Quan hi havia una manifestació, enretirava la cortina, guaitava i es tranquil·litzava en comprovar que no n’hi havia cap dels seus. Els conservadors més vius que Bauzá s’inquietaren en observar que a la manifestació dels 100.000 contra el TIL hi havia molta gent del PP. Votants àdhuc populars que el 2015 agafaren la papereta de MÉS perquè votar els ecosobiranistes era com dir dues vegades que no a en Joserra. Tercer Pacte de Progrés. Bregues intestines i caïnites, diputats que dormen al Parlament, corrupteles i contractes menors, cadires i diputats que s’hi aferren com pegellides. Per Whatsapp, circulava una facècia graciosíssima: «a Balears no PODEM MÉS». I es precipita un final per al 2019 que no és que vos el digui jo, és que vos el conta aquest article.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)
Compartir en Meneame

+

0 comentarios