www.mallorcadiario.com

La sequera

Por Rafel Ballester

Aquest diumenge sis de Març, ha plogut a Pollença, ha plogut amb ganes, però, malauradament, aquest any la sequera ha fet acte de presència i crec, sí una primavera molt plujosa no ho soluciona, que aquest estiu pot ser mal de passar per la fora vila illenca i pel que fa al subministrament d’aigua a les zones urbanes.

Tots a casa miram com plou, fa goig veure els carrers banyats, l’aigua corrent per les voreres i l’olor de terra banyada que inunda les nostres foses nasals. Però més que la sequera en sí, em preocupa la desconnexió, que sent i veig, entre la natura, la terra, la fora vila o el calendari natural i la gent de la nostra illa.

Cada cop esteim més allunyats de les forces de la natura, tal volta , anam més per la Serra, o el running s’ha posat de moda, però no som conscients de la necessitat del fred pel cicle vital de les plantes o de la pluja, o de les estacions, o de les gelades, o de tenir síquies i torrents nets i arreglats.

Mallorca, els mallorquins i mallorquines s’han convertit en urbanites, fins i tot els que vivim en pobles, no recordam que som un país mediterrani on les sequeres són habituals i recurrents, on els aiguats torrencials de tardor fuetegen la nostra geografia dècada si i dècada també. Tot ens molesta, ara ha de ploure justament quan havia d’anar al Massanella, o justament fa fred quan hem d’anar a dinar a la caseta de Porreres.

No tot és fer un pou i treure aigua, els aqüífers s’eixuguen, les venes que circulen pel subsòl illenc creixen, és desenvolupen i, fins i tot, poden morir. Una companya va comprar una finca, volia viure al camp amb la seva família, devia ser el més d’Octubre, de fa uns sis o set anys, quan li vaig demanar si hi havia aigua ella em va contestar que si , que hi havia un pou. Està clar que no és el mateix treure aigua al Novembre, en aquets darrers anys que hem viscut una dècada plujosa o molt plujosa, que treure aigua al més d’agost en l’any 2000 o 2001 quan vivíem una forta sequera.

Vivim al camp , però som cada cop més de ciutat, més urbans, més globals i menys d’aquí, de la petita finca on els nostres avantpassats la treballaven pam a pam, coneixien per on passava l’aigua quan venia, per tal volta estar després anys sense passar, coneixien els vents dominats i dels que s’havia de protegir, els albellons quan rebentaven, les saladines que cremaven els sembrats i , sobretot , coneixien el valor de l’aigua , de la seva escassesa i el preu de no tenir-ne.

Dimarts és el dia de la dona, la meva mare i la meva padrina materna, així com el meu padrí, eren pagesos, marjaleres de sa Pobla que coneixien i valoraven la riquesa que dóna i lleva l’aigua. Alexandre Ballester sempre deia que les dones pobleres comandaven molt, que gràcies al seu rol dins el treball al camp, a les Marjals, havia fet que la discriminació secular que han petit fos menor en el seu cas. Vull deixar constància d’aquest fet i rendir un humil homenatge a les generacions que ens han precedit, a la meva mare, a la meva padrina , que gràcies al seu esforç titànic, a acotar-se un pic i un altre pic , fins que l’esquena deia prou, fins deixar ben clar que el seu lloc era , com a mínim , igual d’important que el treball masculí , elles vares lluitar a la seva manera per fer de la societat un lloc més just. Que la nostra desconnexió amb la terra no signifiqui un retrocés en el que varen aconseguir, elles i les nostres filles no s’ho mereixen.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios
Compartir en Meneame