www.mallorcadiario.com

Mil primaveras mais

lunes 26 de febrero de 2018, 02:00h

Han estat tres anys, o dos anys i busques, d’ençà que en Josep Melià em va dir un dia davallant el carrer dels Oms que havia d’escriure a un mitjà que es deia «Mallorcadiario». He de confessar que em sonava però el desconeixia perquè soc tan afeccionat als diaris de paper com tenc poca tirada als mitjans digitals; sempre dic que em vaig equivocar de segle i que, segurament, hauria d’haver nascut al XIX en comptes d’haver de patir el XXI, però tant se val.

Sí, ja ho haureu endevinat que aquest article d’avui toca a comiat. M’ho he passat molt bé en aquest cornaló jornalístic i amb aquesta oportunitat que m’han dat aquest període curt de poder contactar amb un segment de població i conèixer els companys de redacció que ara no fa gaire ens reunírem al sopar tradicional de Nadal al qual també havia assistit el curs anterior. Al de l’any passat seguérem en una punta amb en Chema Ferrer i en Perpinyà, i enguany vaig seure amb Emilio Arteaga i enviàrem a sa dona la fotografia de rigor que ens feim cada any halant. Ara sé molt més, amb vista al futur, què és «Mallorcadiario» si qualcú m’ho demana. «Mallorcadiario» som en Chema i jo, en Perpinyà, n’Emilio, en Marc González, en Rafel Ballester i tants d’altres que podria esmentar aquí.

Lingüísticament, també vaig optar per una opció lingüística de bell antuvi que era un català màximament acostat al poble; faig broma i dic que he escrit el català de la Fundació Jaume III però amb article literari. Fins i tot vaig escriure un article sobre el llibre «Sa norma sagrada» d’Horrach i Font Rosselló i la Jaume III em demanà permís per penjar-la al seu web. Es devien pensar que els tractaria a crits, però sempre he defensat que aquesta gent necessita una resposta des del món filològic i no una resposta a crits sinó una explicació de per què determinades coses, com ara l’article salat, no es poden incloure a l’estàndard. De llengua també n’he parlat en un bon grapat d’articles, puix és un tema que atreu els nostres lectors.

És un tòpic dir que no m’han censurat mai una línia, però val a dir-ho perquè és ver. Una altra de les coses bones que té aquest mitjà és disposar d’una hemeroteca a baix en què hom pot consultar tot el que s’hi ha escrit. Dels meus, hi ha d’una banda els articles sobre sèries de televisió, que bàsicament es redueix al de «Borgen» i «House of cards» —just vaig per la tercera temporada de «Joc de trons». Però em voldria quedar especialment amb dos. Un l’article que vaig dedicar a Pep Noguera, al cel sia, que era el capellà de quan jo freqüentava la parròquia de Encarnació; el nostre rector no només es mereixia aquell article i la cita a «Última Hora» ara fa poc, sinó també aquesta cita d’avui i tantes que n’hi faré. I per al final, els articles que he dedicat a l’Atlètic Balears. Crec que el més compartit dels d’aquesta casa és el que s’intitula «El tabac ros de l’Atlètic Balears» (que parteix d’allò tan sentit del «Mallorca fuma puros i el Constància, tabac ros...») i un, ara fa poc, «Rata número 801» de quan me’n vaig anar a Son Moix per primer pic en la vida perquè hi jugava el meu equip blanc-i-blau. Desitj tota la sort del món en aquest mitjà nostro i, parafrasejant Álvaro Cunqueiro, li augur la profecia d’aquest de «mil primaveras mais» d’existència.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)
Compartir en Meneame


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de Mallorcadiario.com

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.