www.mallorcadiario.com

Vostè i tu

Por Francesca Jaume
lunes 30 de mayo de 2022, 04:00h

El primer dia d’universitat, amb els divuit anys quasi acabats de complir, un fet em cridà especialment l’atenció. Tots els professors, ja fossin catedràtics, titulars o associats, ens tractaven de vostè. Fou un moment en què la paraula ‘respecte’ va adquirir una dimensió diferent per a mi.

Habitualment, i erròniament al meu parer, es considera que l’elecció de tractar de vostè o tu és en l’apreciació o no de l’existència d’una diferència social, com si a qui se’l considera superior se l’hagués de tractar de ‘vostè’ i a l’igual o inferior com a ‘tu’. Aquesta idea és la que, supòs, s’imposa avui en dia quan hom observa la generalització del ‘tu’ a molts nivells abans impensats. La moda actual, en part auspiciada pels gurús del marketing que diuen que s’aconsegueixen més vendes si es tracta al client de “tu”, és la de tutejar tothom, pensant, com ha dit abans, que, com que tots som iguals, tractar de vostè és crear unes diferències socials poc democràtiques.

I si bé és veritat que tradicionalment ha existit el convencionalisme de tractar de ‘vostè’ o de ‘vos’ a aquelles persones que es podien considerar que tenien una formació o posició elevada (el metge, el notari, el rector…) també s’usava aquesta forma principalment per mantenir una conversació amb una persona que no es coneixia o es coneixia poc.

Doncs ara, ens passa a tots, veim com persones a qui no coneixem absolutament de res, ja sigui a comerços, pel carrer o a qualsevol altre espai, es dirigeixen a nosaltres tutejant-nos, amb unes formes verbals que pareixen un tret de pistola. Ens coneixem de res? és la pregunta que em ve al cap quan algú empra el ‘tu’ per demanar-me una primera cita per a consulta al despatx o quan se m’interpel·la per vendre’m algun producte. Doncs no, digau-me carca, però no m’agrada que els desconeguts em parlin de tu. És una paradoxa que a l’era del llenguatge inclusiu on un sempre passa pena de no ferir susceptibilitats, llavors es vegi amb bons ulls aquest ús abusiu del ‘tu’.

Els professors que teníem -fa quasi vint-i-cinc anys- eren, evidentment, majors que nosaltres i amb molta més formació acadèmica, no obstant, ens estaven enviant un missatge: s’ha de tractar amb respecte i consideració a tothom. La bona educació és tractar bé al proïsme, i el ‘vostè’ el se mereixen totes les persones.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
1 comentarios
Compartir en Meneame