www.mallorcadiario.com

Terra i llibertat

domingo 14 de junio de 2015, 09:45h
Ahir va ser un dia especial per a molta de gent i l’inici d’un repte per a tots els governs municipals, governar per al bé comú.

He viscut amb especial intensitat el canvi a Palma. M’ha semblat una negociació ben duta, una altra manera de fer les coses (no s’han negociat diverses institucions a la mateixa taula i, per tant, s’elimina l’intercanvi de cromos), una forta il·lusió i unes persones que estan disposades a deixar-se la pell per les seves idees, pel seu projecte polític i per governar per a tothom.

Potser vaig viure amb aquesta especial intensitat el canvi a Palma perquè quan un ha estat candidat i regidor se’n tem que no hi ha res com ser responsable municipal. La proximitat, les derivacions directes de qualsevol acció política, sentir el batec de la ciutat i viure el seu dia a dia, escoltar entitats i associacions integrades per gent voluntària, caminar i veure la bellesa de la ciutat i també la pobresa manifestada en moltes persones que no tenen les necessitats bàsiques cobertes, anar a un menjador social i compartir taula amb aquells que no tenen res... són algunes de les experiències que un viu com a regidor.

Vaig estar en política des del 1995 fins al 2006, al govern i a l’oposició, i de tots els anys em qued amb la vida municipal. Per això visc amb gratitut la il·lusió dels nous responsables de Ciutat. Unes persones carregades d’una gran responsabilitat programàtica i simbòlica. Deixau que em refereixi a la segona, la simbòlica. Durant massa d’anys els votants d’esquerra i els votants nacionalistes han vist que els seus vots no bastaven per governar, perdedors en deien alguns, lluitadors, en deia jo. Emili Darder era l´únic símbol ciutadà per a molts de votants. Vuitanta anys desprès, un altre home de país pot sentir l’honor que degué sentir Darder i pot heretar la seva preocupació per millorar la ciutat, fer-la més justa, amb un serveis millors, més nostra, més ciutadana i menys institucional.

Els símbols són importants i, juntament amb les polítiques actives, seran important accions simbòliques que, per a mi, han d’estar dirigides a guanyar proximitat, eliminar barreres, fer dels polítics vertaders servidors i gent de pas, tenir consciència que som cadascú dels ciutadans qui paga les nòmines de qui ens governa que, a partir d’ara i seguint l’element simbòlic, hauríem de nomenar servidors, no governants.

La meva padrina era la persona més excepcional del món. Avui, encara, sempre dic que si algú me concedís un desig seria tornar estar amb els meus quatre padrins. Dos varen morir joves allà al País Basc i, encara, quan viatj a Durango em cau una llàgrima davant la seva tomba. Els altres els vaig conèixer més i, en especial, “la abuela Maria” va ser molt i molt especial. Republicana i solitària quan el meu padrí va estar tancat més de tres anys, bondadosa, amable i amb una capacitat enorme per emocionar-se. Li agradava que em dedicàs a la política i em transmetia la seva ràbia continguda per una vida que havia estat injusta per als que pensaven com ella. Ja de molt gran, la vaig dur als cinemes Chaplin a veure “Terra i llibertat”. Va cantar i plorar tota la pel·lícula. Anys més tard va morir davant mi a l’hospital, minuts després de riure quan sentia que al meu mòbil duia enregistrada “La Internacional”. La va cantar tota. Allà on sigui avui segur que és feliç.

Antoni Noguera i la resta de responsables d’esquerra i nacionalistes són hereus de lluitadors i lluitadores com la meva padrina. Són ells i elles els que avui serien feliços de veure queels que un dia foren perseguits avui arribaven a governar. I aquesta és una gran responsabilitat, molt gran diria jo, encara que només sigui simbòlicament.

Feu que Ciutat sigui millor, intentau sumar totes les forces polítiques –també el PP—en les vostres accions i, quan defalliu, pensau en aquells lluitadors i lluitadores que no tengueren temps de defallir, aquells als qual el seu orgull i les seves conviccions els ajudaren a sobreviure a pesar de tenir tot un món en contra. I, sobretot, aixecau el cap somrient per tots aquells que no ho pogueren fer.
¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)
Compartir en Meneame

+

0 comentarios