Polítics improductius

La Setmana passada vaig llegir a un mitja de comunicació un article sobre la gent improductiva, més aviat inactiva. Espanya acull a 16 milions de persones que no treballen, ni atur, ni contractes precaris, res, que no fan feina ni en volen fer, qualcuns amb una justificació, no ho necessiten, però no és aquest el tipus de gent improductiva de lo que vull tractar avui. ¿què és gent improductiva? Convé aclarir-ho, perquè ni ha molts que fan feina però no produeixen res.

El criteri general es que són productius els que fan feina d’esforç físic com agricultors, estibadors, picapedrers, camioners, miners, etc....a demés de produir, ho passen malament, esforços exagerats, molta calor a l’estiu i fred a l’hivern amb un percentatge de risc d’accidents bastant elevat. Hi ha moltes professions que també són productives sense ser tan perilloses, artista, escriptor, disseny, sastre, joier, moda, etc...i altres tan importants com l’ensenyament, imprescindibles perquè la terra continuï voltant.

Un funcionari, davant la taula de feina i aire acondicionat o calefacció és productiu?, Sí, de varies maneres, gestiona, prepara i executa expedients, fa les seves tasques d’acord amb el seu nivell i eficàcia, permet que l’administració pública funcioni, perquè en la privada, si no produeixes, al carrer, acomiadament assegurat..

Hi ha un tipus de persones que no està clar si són productives o no, els polítics, evidentment ni ha de tot tipus, uns que si que ho fan bé, i altres que deixen “pixar el mul” aparcant els problemes dins un calaix fins que passin els anys i ja no tinguin validesa o hagin prescrit, exemple: el President Rajoy, gran expert en aquesta tècnica, una manera de fer política un tant peculiar, però a vegades eficaç, tenim que recordar que és registrador de la propietat i gallec.

Ni ha molts com ell que no donen la sensació d’estressar-se, ni una gota de suor, sempre el mateix rictus a la cara, impassibles. La dedicació a la política comença a ser qüestionada, ciutadans que sols veuen una forma de guanyar-se bé la vida oblidant-se del benestar del poble, corrupció, paraules i més paraules, buidor. No els hi fa falta tenir els estudis adients i estar preparat, sols s’ha de recordar al M. Hble. Sr. Balti Picornell, President del Parlament de les Illes Balears, (entre molts d’altres), no és necessari tenir la voluntat de servir als demés per millorar la societat, fins hi tot no es fa necessari un certificat de idoneïtat per desenvolupar la tasca de polític, sols un petit grup de seguidors que també cerquen un lloc de feina ben pagat en un futur. Aquests són improductius, no saben on es troben ni la responsabilitat que tenen i lo més preocupant, no tenen el suport directe dels vots dels ciutadans.

El polític ben format, amb experiència, amb ganes de fer progressar el nostre país amb dedicació personal, sense preparar acciones mediàtiques per ocupar pàgines als mitjans de comunicació sols per donar-se a conèixer se, no és un polític amb voluntat de permanència al càrrec, sols el temps adequat per dur a terme els seus projectes reflexats en un programa electoral. A partir d’un cert període de temps les perspectives de fer una política justa, equilibrada, respectant la separació de poders és molt més difícil, acomodació al càrrec, (un o varius), poder, aduladors, ¡¡complicat!!. Volem bons polítics, no polítics improductius.