Molt sovint, els nostres dirigents ens presenten propostes histriòniques que ens deixen bocabadats, no obstant, la proposta del Consell de Mallorca de tenir dues Diades oficials sobrepassa qualsevol expectativa de sorpresa creant un problema del que hauria de ser una virtud. I per això farem un poc de retrospectiva.
Per començar, en quins dos fets es pot basar una comunitat per a la celebració d’una Diada? Hom pot convenir que dos: l’assoliment de la independència o l’atorgament d’una constitució o carta de drets. Vet aquí que Mallorca la té a n’aquesta data. Quina? Doncs sí, el 12 de setembre!
Fou en aquest dia de l’any 1276 en què el Rei Jaume II de Mallorques convertí el Regne en independent (o privatiu) de la Corona d’Aragó, on regnava la dinastia dels Comtes de Barcelona des dels esponsoris de Dona Petronila, i confirmà a tots els habitants de l’illa uns drets i privilegis -la Carta de Privilegis i Franqueses- que eren enveja de molts d’indrets on les gents seguien sota l’estricte jou dels règims feudals. Aquests dos fets, que ens haurien d’haver servit per a treure pit i reivindicar la data del 12 de setembre, han estat fets de menys. A més, no oblidem que també fou un 12 de setembre, concretament del 1229, en què les tropes del rei Jaume I el Conqueridor entraren per Santa Ponça amb el comès de conquerir Al-Mayurqa.
Els contraris a aquesta data, bàsicament del sector de l’antic PSM -la resta de partits votaren a favor del 12 de setembre quan s’aprovà en ple del Consell de Mallorca- reivindiquen el 31 de desembre com a Diada Nacional, per ser la data de la presa de Palma -que no de tota Mallorca- per part del Rei en Jaume. Quina pega hi trobam? Bàsicament dues, la primera és que en aquesta data el que realment se celebra és el genocidi d’una comunitat, de religió musulmana, que estava assentada a l’illa des de l’any 902. Segons relata el Rei en el Llibre dels Fets, va donar mort a 20.000 sarracens. Potser aquesta xifra és exagerada i respon a les ànsies del monarca de donar-se importància, però el cert és que es tracta d’una data cruenta, i la UNESCO recomana no celebrar aquest tipus d’esdeveniments. El segon inconvenient és que, per molt que es digui del 12 de setembre, la celebració del 31 de desembre no ha deixat mai de ser una festa institucional, i només a Palma per cert. Tenguem clar que en aquest dia la gent està per a altres quefers, i que en una hipotètica votació sobre si declarar-lo dia festiu guanyaria el sí, però en absolut per motivacions identitàries. Encara esper que algú m’envii una felicitació aquest dia per ser la Diada de Mallorca i no per ser la Nit de Cap d’any.
De la segona data proposada per aquesta cocelebració de la Diada de Mallorca, el 24 d’abril con a data de creació del Consell de Mallorca, resulta bastant estèril parlar-ne. Les probabilitats d’èxit social són ínfimes.
Així doncs, i com és tònica massa habitual a aquesta terra, veim com feim de menys una potencialitat i, en comptes de reivindicar el 12 de setembre amb totes les virtuts històriques que l‘amparen, resorgeig el nostre atàvic autoodi i anam a cercar la “Maria per sa cuina”. Tenint la història a favor, en comptes de divulgar-la i posar-la amb valor com pertocaria, molts es dediquen a malmetre el 12 de setembre, que, per cert, és un dia després de l’11 de setembre.
En el fons, pens que es deu a un motiu totalment partidista. La motivació de molts que s’erigeixen en contraris del 12 de setembre era per no poder consentir que semblàs que la “medalla” de la Diada de Mallorca se la posàs un determinat partit polític. Aquí ho deix.
