He de dir que no he estat mai gaire partidari de deixar-me arrossegar per les modes —al contrari, sóc més aviat de conviccions fermes, un pèl cabota i les tendències passatgeres em solen irritar bastant. Altra cosa és que això de la defensa a ultrança dels animals, que veig clar que és un corrent —figurau-vos ara si ens indignaria ben igual que llavors aquell canet del ministre Boyer que tenia calefacció i tot dins la caseta—, col·ligui ara amb el meu principi de simpatia innata pels animals. Sóc antitaurí, contrari a les lluites d’animals, no podria fer mal a una bestiola ni que em matassin i fins i tot darrerament he posat les banyes a la carn i he festejat una temporada llarga amb el vegetarianisme. Perquè en el fons del fons es tracta d’això; mem si no sabia què feia el PP quan mesclava els toros amb les matances!
Evidentment, m’ha indignat notablement la notícia de la passada setmana de les 45 cabres afusellades a mansalva al Vedrà pitiús apareguda en premsa el mateix dia que, paradoxalment, el Govern presentava una proposició no de llei sobre la protecció dels animals i en contra de la tauromàquia. Però no de modificar per ampliar-la la Llei de Protecció dels animals que viuen en l’entorn humà de l’any 1992 que és el que s’hauria de fer de bon de ver.
Podemos, que es mira els toros des de la barrera, critica el govern de la comunitat per la decisió presa a Eivissa, passant per alt que allà formen part del govern del Consell, que també està implicat en l’afer. I la pinça que van fent els populistes amb el PP aquesta legislatura passarà a ser antològica. A Vicent Serra d’Eivissa li donaren en safata i va sortir en defensa dels animals, no perquè al PP li importin un pebre, sinó perquè es tracta de fer oposició a les totes, com de costum. Més quan aquest pic no els manca raó. Si ho haguessin fet els conservadors —que sens dubte ho haurien hagut de fer!— l’oposició progressista s’hi hauria acarnissat de valent. I llavors hi ha Podemos, a qui sí que li deuen importar els animals que, sense encomanar-se ni al diable ni molt manco a Déu, s’alia amb el PP. Em preocupa de ver els vots que pugui rendibilitzar tot això a Podemos en detriment de PSOE i MÉS, però no exclusivament d’aquests dos partits. No els haurien d’haver permès mai quedar alhora dins i fora del govern.
No justificaria la salvatjada si el PP l’hagués empresa a tirs amb les cabres, però no sé si m’hauria donat per un article. Ara, que ho facin els progressistes del primer Pacte de Progrés netament d’esquerres amb la mirada atenta de Podemos i en ple «trending» animal em sobta. I a molts, ens indigna sobretot perquè hi havia mètodes manco sanguinaris que disparar contra 45 bèsties indefenses i deixar-ne allà els cadàvers. Com ara traslladar-los a una altra banda on poguessin viure en pau, maldament fossin molt més costosos.
Una regla d’or de la política, empíricament demostrable a l’Arxipèlag les dues darreres dècades, és que les eleccions no les guanyen tant els partits polítics com les perden per desídia dels qui els han de votar i decepció dels qui governen, que aquí són dos, perquè no oblideu que el tercer no es desgasta.
