He gaudit d’un esplèndid viatge a Cracòvia amb uns bons amics que han fet que aquets dies hagin estat francament especials i com és natural, per aquells indrets vàrem visitar les mines de sal Wieliczca i els camps d’ Auschwitz i Birkenau.
El camps de concentració són dos macabres llocs on es varen produir un dels episodis més esgarrifosos demostratius de fins on es capaç d’arribar el comportament humà, l’odi, la bogeria, un total menyspreu a les persones, en concret als jueus i als gitanos que els nazis els tractaven com una raça inferior que havia de desapareixa.
El nazis aconseguiren la total degradació de les persones captives, que amb accions totalment premeditades i moltes mentides, una d’elles era que’ls feien creure que anaven a la dutxa, els hi donaven sabó i quan ja estaven preparats i sense roba, els hi amollaven gas Zyklon B, en vint minuts eren morts i després passaven als crematoris. Els hi produïen la humiliació extrema, anul·laven la seva dignitat i es transformaven amb sers sense voluntat que sols volien que s’acabés aquell sofriment. La mitjana de vida d’un presoner als camps d’extermini era d’entre sis i vuit mesos.
Per berenar els hi donaven lo que els nazis anomenaven tè o cafè que era aigua bruta amb mala olor, per dinar una “sopa” feta de restes putrefactes de menjar i per sopar dos-cents grams de pa, fet la major part de serradures i una mica de mantega que els hi havia de durar fins el berenar de l’endemà, si volien menjar qualque cosa, però lo cert és que si no s’ho menjaven el vespre, els hi robaven. Sols disposaven de tres minuts al matí i tres el vespre per utilitzar les letrines o bases per les seves necessitats fisiològiques, tot sense aigua i com a càstig, quan era l’hora d’anar a dormir, posaven quatre persones en una habitació de un metre quadrat, per tant havien d’ estar drets tota la nit, els demés dormien en lliteres de tres pisos que hi cabien quatre persones cadascuna. La més important i més còmoda era la del mig que sols l’aconseguien els més forts a base de baralles fins a matar-se entre ells, la d’abaix era la més freda, a l’hivern si congelaven i la de damunt hi havia goteres i si plovia et mullaves. Un horror!.
En cap moment ha passat pel cap a les Autoritats de Polònia i Cracòvia enderrocar o fer desaparèixer aquets camps de concentració i d’extermini, és la memòria viva de lo que va passar des de l’any 1940 fins a 1945. La història no es pot oblidar, el món ha de saber que l’holocaust i la solució final varen existir, que varen matar a milions de persones i que mai més s’ha de repetir.
En canvi a Palma tenim el monument de Sa Feixina que les nostres “Autoritats” tant s’esforcen per enderrocar-lo perquè entenen que és un monument en record als feixistes de la guerra civil. No es podria mantenir com a símbol d’una guerra fratricida entre germans? Que la gent ho pugui visitar com un memorial a tots els morts tan si eren feixistes com republicans? Es pitjor Sa Feixina que Auschwitz i Birkenau? No, ni punt de comparació. Seria bò mantenir-ho dret, que prenguin exemple els nostres governants. El col·lectiu de visitants més importats als camps d’extermini nazis són els alemanys, que volen conèixer de primera mà la seva història, sàvia decisió.
Cracòvia, una ciutat de un milió d’habitants aproximadament, preciosa, neta, no com a Palma, amb carrers i avingudes molt amples amb la Plaça més gran d’Europa, envoltada de Restaurants amb terrasses molt acollidores plenes de clients i multitud de turistes passejant. Cracòvia acolleix tota sola a onze milions de turistes a l’any, en proporció més que a totes les illes Balears, molta més gent que a Palma, i com he dit antes no són carrers estrets com per exemple el carrer de Sant Miquel, sense cap pintada ni manifestació de “no més turistes”. Amb varies persones que vaig parlar estaven contentes amb el turisme, tots hi tenen cabuda, cap problema de lloguer vacacional, es evident que no és turisme de sol i platja, la oferta és una altre, però el turisme és benvingut a Cracòvia, hi ha lloc per tots. Hem d’aprendre exemple!
