Cada any, quan Pedro Sánchez tuiteja “Felices fiestas” per Nadal i per Pascua, molts d’usuaris li recriminen el perquè no escriu “Feliz Navidad” o “Feliz Pascua” quan sí que posa “Feliz Ramadam” entenent que en matèria d’integració molta gent, dit en termes col·loquials, ‘s’ha passat de frenada’, i és que en la tasca d’acollir i respectar cultures i religions que no són tradicionals d’un lloc, no és necessari fer de menys les que sí que ho són. Però pareix que per a una part de la societat resulta ‘guai’ meravellar-se amb l’Islam i desitjar que totes les esglésies i obres artístiques religioses es calin foc.
Espanya va viure massa anys en una forma de govern que obligava a actuar en observança dels imperatius de l'Església Catòlica, malgrat Francisco Franco quasi fos excomulgat l’any 1974 a causa del seu enfrentament amb Roma en relació al nomenament dels nuncis apostòlics. No obstant, a dia d’avui a Espanya està reconeguda la llibertat individual de practicar en la mesura que cada un vulgui la religió que consideri, com també es pot tenir una postura de total indiferència de cara a la religió, cosa que fan el 29% dels ciutadans espanyols, segons dades de l’INE.
Què la posició de l’Església Catòlica té una posició preemient? sí, és innegable. La nostra cultura, tradicions, calendari i fins i tot també gastronomia es fonamenten en la tradició cristiana, i els lligams de l’Estat encara es conserven principalment amb el Concordat. I si això és així és perquè fins i tot els ateus no s’hi oposen. No existeix un moviment social rellevant que li sembli malament que per Nadal hi hagi vacances o que per Pascua es mengin panades i robiols. I això, molt probablement, és perquè la majoria dels ateus i agnòstics són molt més coherents i sensats que aquesta part de la societat cridanera que es dóna el to denostant tot el que prové del cristianisme i demanant que s’esbuquin les esglésies, en el sentit de si un entèn que l’existència d’una divinitat no és la resposta a les preguntes bàsiques de la vida (d’on venim, on anam, hi ha res després de la mort) no hi ha una religió que sigui més respectable o fins i tot superior que l’altra, i que tot entra dins una esfera de la llibertat personal de cada un, sent el demés aspectes atàvics patrimonials que cal servar per evitar l’empobriment com a poble.
