Es paper polític des Lobby docent, amb s’excusa de sa seva oposició as Tractament Integrat de Llengües (TIL) fou decisiu per minvar vots as PP possibilitant així es “Pacte”, am sa demonisació d’un Bauzá que s’havia proposat millorar sa nostra deficient educació introduint uns canvis dins s’esfera des català -en conseqüència amb lo dispost a s’Estatut-, per garantir quotes acceptables de castellà -en conseqüència amb lo dispost a s’Estatut- i per fomentar un major coneixement de sa principal llengua estrangera -en conseqüència amb ses exigències de sa nostra realitat i vocació turística i en sa línia des països més avançats-. També contemplava aplicar as professorat lo que aquest aplica as seus alumnes, una avaluació de ses seves aptituds i competències, un mínim control.
Pot ser es trilingüísme proposat tingues aspectes a millorar que poguessin haver estat consensuats amb es representants docents, però es Lobby se va declarar en rebel·lia institucional, incorregut en insubmissió, pràctiques coercitives, en manipuladors de menors mitjançant sa tàctica de dur-los -a títol d’activitat cultural- a protestar davant es Consolat de la Mar, a declarar una vaga sense precedents que oferí (amb sa connivència de s’UIB) a s’esquerra i es catalanisme s’argument que aquets saberen catalisar per projectar autèntic odi cap aquell govern. Fou tot un cop d’efecte, s’ha de reconèixer: Muntaren sa triomfal marea verda, es qual lema principal ho deia tot: “CRIDA!”. Ats afectes d’aquest clam populista se lis suposa una mínima noció de memòria històrica. A molts de països, sa furibunda plebe va elevar as poder a sa gent que els enfonsaria. Allò no va ser cap triomf, va ser sa posta en escena d’un fracàs anunciat. Ara s’ha comprovat que es missatge hostil d’ennoblir s’atàvic i poc civilisat crit selvàtic en lloc d’advocar pes diàleg, fou mal exemple per una joventut damnificada per sa privació de mesos de classe.
Lo primer que va fer es govern des Pacte va ser pactar treva i atorgar prebendes amb es cabdills des cridaner col·lectiu per tal que no els cridessin a ells i guardessin -de moment- ses pancartes i sa roba verda a s’armari. Però ¿en què ha devingut aquella revolució docent?. S’utopia de s’excel·lència esquerrana sembla que no s’ha complit, i sa fórmula d’engegar an en Bauzá no només no ha funcionat: és que segons ses dades més recents, BALEARS ARA ÉS SA PITJOR REGIÓ EUROPEA EN EDUCACIÓ, principalment des des criteri d’estudis superiors, tasses de fracàs, abandonament escolar i aprenentatge de llengües estrangeres. S’hipocresia de ses consignes contra una suposada politisació educativa se varen fer evidents a principi d’aquest curs, quan aquest Govern va veurer-se obligat a retirar aquell llibre de català que, entre altres, contenia referències a sa dolentíssima gestió anterior i se congratulava pes gloriós adveniment de n’Armengol i Cia. Se pot comprendre una manifestació de rebuig contra sa proposta d’un pla educatiu, però allò va ser un muntatge totalment interessat i mancat de qualsevol alternativa. Arribats as poder, s’assumpte se va concretar en deixar-ho tot com estava amb es plus d’una major immersió lingüística.
Ni per aquell ençà vaig gosar carregar ses tintes contra un col·lectiu tan important i amb tants de professionals com es docent. Altra cosa és es Lobby polític, nacionalista i irresponsable, que va arribar a fer sa vida impossible as col·legues dissidents. Encara que sa seva fal·làcia -enaltida p’ets representants sindicalistes- se ves d’un quilòmetre d’enfora, va aconseguir entrampar tal número de desinformats que mereix ser recollida com sa major manipulació social de nostra història, amb testimonis des presents a s’èpica concentració, que en esser demanats pes motiu de sa seva compareixença no sabien respondre (qualcú esmentava es TIL fora sebre en què consistia; altres contestaven “contra el PP, ¿no?”).
Un col·lectiu que va fer aquest estudi va ser una associació d’Estudiants presidida per na L. Venzal (sa millor qualificada de totes ses illes a sa darrera prova de Selectivitat), qui va ser objecte d’un vergonyós assetjament per part des director des seu Institut, un furibund cabdill de la cosa pes qual na Venzal va d’haver de baratar de col·legi. Ell fou expedientat i suspès des càrrec... però indultat pes Pacte i readmès as seu lloc de feina amb fervorós entusiasme des seus. Lo primer: restituir es floquets i premiar una’obra grollerament irreverent contra sa religió (lo ja dit des “valors”: això no promou cap tolerància). Es llaços també s’exhibiren a ses balconades de no pocs ajuntaments des pacte per part des qui qualifiquen es colors històrics de sa nostra Autonomia d’ultradretans: ¡aquest complex anul·la en conseqüència qualsevol noció de “autonomia”!.
Ara aquells visionaris tenen ara sa pella pes mànec, beneficiaris d’un Pacte que tant i tant lis deu. ¿Hem reculat amb ells en qualque cosa més? Si, en una conseqüència molt més greu: ara sa protagonista no és na Venzal, sinó una nina de vuit anys apallissada as pati fora cap vigilància de qualsevol docent per altres dotze molt majors. ¿Casualitat...? Pens que no. Sa nostra Educació s’hauria d’haver implementat amb valors ètics i cívics. Idò bé, se coneix que s’actitud de rebel·lia VS autoritat i ets hostils imperatius des tipo “Crida!” -pes qui havien de donar cercnp vpd kmlum i no fum- no han fet gaire bé cap a sa consciència col·lectiva des joves. Despreniment de ronyó, fissura de costelles, contusions en peu i colzo a un linxament brutal després que sa família denuncies as centre d’aquest perill tres dies abans. Sa resposta... a s’altura dets agressors: “sembla que ha hagut una ‘trifulca’ en es pati, però jo veig bé a sa teva nina”. Molts d’alumnes deixaren d’acudir a aquest i altres centres per una por generalisada inèdita fins a dia d’avui. Abans vigilaven es pati per fomentar s’ús des català, però ara, com que ja tenen lo que volien, han deixat a lloure sa parròquia.
Ja vaig dir que n’Armengol ha esdevingut en sa seva pròpia víctima, hostatge de Podem i de MES, grans promotors de sa “marea verda”. Es títol d’aquest article apel·la a una pregunta que no és retòrica: Si es fet comprovat és que es nostros alumnes són es pitjors d’Occide nt... ¿A quina altura queda es Lobby de sa consigna “Crida!”? ¿? ¿Models a seguir per sa resta del món? ¿Candidats as Nobel?... Com diria justament un recentíssim premiat: “The answer is blowing in the wind”.
