Davant la desastrosa actuació del Govern Balear i dels seus presumptes col·laboradors en aquesta legislatura, pel que fa a la llei de lloguer turístic, el Pi, Proposta per les Illes, ha contestat de forma clara i constructiva.
Un bunyol de llei que immediatament després de ser aprovada ja va ser refusada pel pare de la criatura, demanant excuses publiques pel seu naixement. Ara els tocarà fer el que no varen fer abans. Me pareix irresponsable dur aquesta llei sense tenir un mínim de suport garantit al Parlament de les Illes Balears, si han estat dos anys per fer-la s’haguessin pogut destorbar un mes més i no passava res, però la seva caparrudesa els ha dut ha fer un dels ridículs més grossos d’aquesta legislatura.
Però en política el no surt molt rentable. Podemos i el PP són els grans especialistes en aquesta tàctica de fer política destructiva des de l’oposició, el no per el no, ni menjar ni deixar menjar, sense construir res de res, sols destruir i embullar per treure rèdits particulars.
Crec sincerament que el Pi vol canviar aquest sistema de fer política i una bona prova són les propostes que fa en aquest important sector de l’economia illenca.
Primer de tot, el Pi, defensa clarament la necessitat de regular aquest sector, no com el PP que pareix jugar l’ambigüitat per no quedar malament davant els grans hotelers i molts d’illencs que volen lloguer les seves propietats.
Un dels grans motius d’aquesta llei era regular el lloguer en els habitatges plurifamiliars cosa que Podemos, Ciutadans i PP han impedit. A més aquesta necessitat de posar fil a l’agulla era un dels acords firmats a principi de legislatura per les forces d’esquerra, i que ara per ara, no han sabut solucionar.
La nova llei aprovada és un caos, és contradictòria i en el seu redactat final incoherent. Me fa pensar que la inseguretat jurídica que du implícita la ferà inoperant. Molts l’han batiada com a la llei Frankenstein, un totus revolutus que empitjora el que hi havia i que tal volta els tribunals tombaran d’aquí una sèrie d’anys, desaprofitant temps i recursos per fer d’aquesta activitat econòmica un referent.
La seva publicació al BOIB sols durà conseqüències negatives. La primera, la moratòria de noves altes de places turístiques, únicament les que ja tenen llicències en vigor es podran llogar, totes elles cases aïllades o unifamiliars. Segona, el fort increment de les sancions. Per tant, tornam a negar la realitat i el que fa la llei és castigar els que volen regular els seus lloguers davant la impossibilitat de fer-ho.
La incompetència del Govern i de Podemos les paguen tots els ciutadans, les seves batalles internes i la seva irresponsabilitat no s’ha de traslladar a l’acció legislativa.
El Pi ha presentat una esmena a la totalitat per arribar a solucions i esmenes parcials que fan referència a la clara diferenciació entre habitatges plurifamiliars i unifamiliars, definir el que són els canals de comercialització turístics, defensar sempre les competències municipals com a màxims coneixedors de la seva realitat per tal de definir les zones aptes pel lloguer turístic.
També cal dotar a aquesta norma de tota la seguretat jurídica que sigui possible, amb un dictamen del Consell Consultiu, ja que pot entrar en contradiccions amb la llibertat d’empresa o la possible col·lisió amb la Llei d’Arrendament Urbans, la LAU.
Esperem que aquesta sigui el darrer capítol del mal serial protagonitzat pel Govern i Podemos.
