Abans de gaudir del benestar de la jubilació, des del meu lloc de feina com a cap de la Secretaria de Protocol i Relacions Públiques de Presidència del Govern de les Illes Balears, he tingut la possibilitat d'assistir durant molts d’anys a la World Travel Market (WTM), la fira de turisme que té lloc a Londres, desenvolupant la meva tasca i acompanyant tots els presidents de les Illes Balears que he tingut l'honor de servir.
Organitzar aquest viatge no és gens fàcil i es fa conjuntament amb la Conselleria de Turisme de torn, que és l’encarregada de preparar el programa general d'activitats a tota la fira. El president o presidenta de les Illes Balears, d'acord amb aquest programa, assisteix als actes i reunions més importants durant la seva visita oficial a la fira.
El primer pas per començar a preparar el viatge és intentar que les dates de visita de la fira siguin compatibles amb els plens del Parlament de les Illes Balears. Si coincideixen, s’ha d’arribar a un acord amb l'oposició per equilibrar les absències dels diputats; si en falten dos del Govern, n’han de faltar dos de l'oposició. La veritat és que mai no hi ha hagut cap problema per posar-se d’acord.
A continuació, i d’acord amb l'article 56.9 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, correspon delegar en el president (o presidenta) del Parlament la representació de les Illes Balears en absència del president (o presidenta) durant els dies que està de viatge fora de la Comunitat Autònoma i es nomena un conseller per presidir interinament el Govern. Seguidament,s’ha de comunicar al Ministeri d'Assumptes Exteriors el viatge oficial i, posteriorment, però no menys important, s’ha de contactar l'Ambaixada d'Espanya a Londres per coordinar el viatge del president amb la seva comitiva.
Un cop lligat tot això, s’ha d’acabar de preparar el viatge: fer que tot encaixi, cercar els bitllets d’avió més barats, hotels de quatre estrelles (especialment les darreres legislatures), coordinar entrevistes i actes del president ?que gairebé sempre va acompanyat del conseller de Turisme i del director general?, mitjans de transport discrets però eficaços i, com he dit abans , sempre cercant els preus més mòdics que justifiquin pressupostàriament aquestes activitats. I finalment, s’ha de tenir en compte una de les coses més importants: la comitiva que acompanya el president, que ha d’estar constituïda pel mínim de persones possible, només les imprescindibles, les que hi van a fer feina, tot i que no sempre s'ha fet així.
Assistir a la WTM de Londres o a la ITB de Berlín són exemples molt clars de com s’ha d’utilitzar i administrar el protocol, la cortesia, l'etiqueta, l'educació i la diplomàcia en un entorn en què hi ha actes amb primeres autoritats, operadors turístics i personalitats del món de l'hoteleria de les cadenes més importants del món. Tot un repte per fer les coses bé.
És molt important vetllar perquè la participació del president o presidenta sigui la correcta, ja que representa les Illes Balears. S’ha de procurar que ocupi el lloc adequat amb la dignitat que li correspon i que assisteixi a les reunions o audiències respectant l'horari programat. Ni aquí ni a cap altre lloc és correcte fer esperar la gent, però en aquestes ocasions en què les personalitats són d’alt nivell, i amb algunes de les quals et jugues la contractació per a la propera temporada, la cortesia, el respecte, l’educació i la diplomàcia són indispensables.
Què té a veure això amb el Parlament de les Illes Balears? Doncs que el Parlament és la màxima institució que representa tots els ciutadans de les Illes Balears, on assisteixen els diputats elegits per sufragi universal. Per això, el Parlament mereix el màxim respecte dels 59 diputats, tant de la presidenta, la Mesa, els consellers no diputats i la resta de diputats en el diferents càrrecs que ocupen i que conformen el Parlament.
I jo em pregunt: per què les autoritats de les Illes Balears que assisteixen a Londres a la WTM cuiden la seva imatge, amb un vestuari adequat per a l’ocasió (els homes es posen americana i corbata, les dones es vesteixen amb formalitat...)?. I per què no ho fan al Parlament? Per què creuen que hi poden assistir amb camisetes i vestimenta inadequada, calçons curts i calçat inapropiat? Per què aquesta falta de respecte cap al Parlament i a tots els ciutadans que representen? Per què ho valoren així, pensen que tot hi val, al Parlament?
Personalment crec que els nous diputats (evidentment, no tots) desconeixen què son les bones formes, el que representa el Parlament i que no es vàlid anar vestit de qualsevol manera, encara que alguns diguin que ells quan van a la feina van vestits així. Doncs no és així! Cada lloc requereix la vestimenta adequada, el que passa és que els que pensen d'aquesta manera desconeixen les normes més elementals de comportament i respecte cap als altres, cap a les institucions. Es pensen que anar vestit així queda bé, que dóna una imatge d’ intel·lectual o progressista, però no és així. Com més cultes són les persones, més capacitat tenen de raonar, d'adaptar-se als modals, a l'etiqueta, no fa falta que estigui regulat amb normes escrites per complir-ho. Hi ha normes no escrites que per tradició o antiguitat tenen el mateix valor que les escrites.
El protocol és una eina pràctica, ajuda a fer les coses mes fàcils i senzilles. Està fet per això, per no fer el ridícul i per donar la dignitat requerida al càrrec que s’ocupa.
El bon professional de protocol ha d’assessorar les autoritats i els particulars que participen en un acte, sigui oficial o privat, tant en el protocol com en el cerimonial. El cap o director de Protocol és la punta de llança de la imatge de la institució que representa. Si va ben presentat, amb la vestimenta adequada, professionalitat, coneixement de la feina i bona educació té una part de la feina feta. Un acte ben coordinat, especialment amb el Gabinet de Premsa, té totes les garanties d'èxit.
Estic segur que tots els responsables de protocol de les institucions ho han intentat, però està clar que no els han fet gaire cas. Els polítics, no tots, es creuen que ara que estan al poder, al capdavant de les institucions, poden fer el que volen. I no és així; hi ha uns professionals ben preparats i amb experiència que estant per assessorar-los, per millorar la seva imatge, per tenir la projecció institucional que correspon. Ara bé, no tots creuen en el protocol i pensen que amb el grapat de vots que han tingut ja els basta per presidir la institució. Els professionals del protocol, han passat uns estudis o oposicions i compten amb molts d'anys d'experiència, fet que els legitima per desenvolupar la seva feina. I els polítics, estan preparats per governar? Està clar que el temps posa tothom al seu lloc.
