Cada any que passa escoltam més opinions contràries a la celebració de Nadal. Algunes crítiques es basen en el simple fet de ser una celebració religiosa. Unes altres, en la càrrega que suposa haver d’estar feliç i content, quan hom no té motius per ser ni feliç, ni content. N’hi ha que critiquen Nadal per ser l’època de l’any on més es concentra la càrrega familiar que suposa dinar i sopar amb aquells amb els quals comparteixen tan sols els vincles de sang. En podem trobar que no suporten un Nadal basat en comprar, comprar, comprar, menjar, menjar, menjar i beure, beure, beure. Per altres és una època trista, una època on més noten a faltar aquells que no hi són, o els que ja han partit per sempre, o els fills que no són a casa, o la parella que els va deixar. Molts són els motius, dels quan n’he fet una simple triadella, per odiar el Nadal.
Sonarà a tòpic, però, tal vegada, podria existir un moviment massiu per celebrar un altre Nadal. Un Nadal on dediquéssim una part dels doblers, que tudam amb el menjar que ens sobra, a aquells que realment ho han de menester. Un Nadal on renunciéssim a alguns regals en benefici d’aquells que no en tenen. Un Nadal on seguéssim a alguna persona que no té per menjar a la nostra taula. Un Nadal on féssim l’esforç d’apropar-nos a aquells familiars que necessiten més contacte. Un Nadal on es proposéssim solucionar una vella enemistat. Un Nadal on en fixéssim l’objectiu de fer feliç algú.
Sé que sona idíl·lic, clàssic, tòpic, però no seria convenient fer nostres algunes d’aquestes causes? Algú pot dir que no cal esperar Nadal per fer res de tot això. És veritat. Però també és veritat que, pels motius que siguin i sense entrar a jutjar-los, Nadal és una època especial. I si aquesta època especial ens convida a ser més amables, a somriure, a donar els molts d’anys allà on anem, a fer que per un temps algú sigui més feliç, crec que és una època per valorar-la positivament. Nadal té molts de defectes, molts d’aspectes negatius, però no en té de positius? No seríem capaços de trobar la part positiva? Nadal no és una cura definitiva, però podria ser un analgèsic, un calmant... Si tots tenim dret a ser feliços en algun moment de l’any, potser Nadal és un d’aquests moments, perquè a pesar de tot és una època en la qual tenim el cor més obert, la solidaritat més al cap, els records més avinents, les mans més dispostes ajudar.
Potser Nadal no és res més que el Nadal que cadascú de nosaltres construïm, aquell que volem que sigui. Potser el que ens hauríem de plantejar és si aquests és el Nadal que vull per jo i els meus. Potser sí que podríem fer un Nadal diferent al nostre redol. I un redol, i un altre, i un altre, i un altre...
