Crec que era José Jaume que obria dilluns passat «Diario de Mallorca» amb la notícia que Biel Company podria ser sacrificat abans de les eleccions del 2019. No es referia a l’enquesta de l’IBES sinó que parlava d’unes d’internes que manejava el PP que constataven que amb Company els populars no acabaven d’arrancar i que ja tenien substituta per al seu lloc. A fora de les Illes, on Bauzá havia fet tant de mal, tenen Company per un catalanista conspicu i no hi compareix sense la delegada del Govern, Maria Salom. Ergo, Salom seria la candidata. La mateixa línia apuntava l’endemà Miquel Segura a «Última Hora». Per acabar-ho d’adobar, dissabte González Pons reafirmava la voluntat del PP de presentar Company com es ratifica els entrenadors de futbol just abans de donar-los l’estocada final.
Entre setmana, apareixia una notícia, no obstant això, que els conservadors augmentaven en militància i no serà perquè no hi hagi hagut baixes sonores aquests darrers dies o setmanes com les d’Aina Aguiló, Carlos Delgado o l’ex-batle de Sant Joan.
Qualque cosa es congria a la fi a la dreta del PP balear —i no parl de Ciudadanos— ara que les enquestes també indiquen que VOX podria obtenir el primer diputat al Parlament espanyol. El més factible seria que tota aquesta tropa en companyia de Jorge Campos, si són compatibles i no els poden massa els egos, acabàs confluint una espècie de VOX a la «baléà» que en principi no ha de ser el pitjor malson de Biel Company ni de la societat illenca —és millor tenir-los fora del partit que ha guanyat totes les eleccions que s’han produït a les Balears del 1989 ençà! A Company, el que li cou no és això sinó la consideració de Jaume Font com el líder de l’oposició més ben valorat amb escreix i que el partit d’aquest i el d’Albert Rivera siguin dos dels tres amb millors expectatives electorals a les Illes amb vista al 2019. Acabem, idò, parlant d’aquests dos.
La proclamació de Josep Melià com a líder d’El Pi de Palma va ser ben encaixada per part de la premsa. Pedro Aguiló Mora, Marc González, Miquel Payeras i Miquel Segura se’n feren ressò a les columnes d’opinió d’«Última Hora» i el flamant president de la formació autonomista va ser entrevistat tant per aquest mitjà com pel diari «Ara». El missatge dels opinants és que El Pi es pren molt seriosament l’assignatura de Palma bo i col·locant el secretari general del partit de cap de la formació a Ciutat. És difícil pensar que amb el bon resultat aconseguit per Toni Fuster el 2015 (el 3,7%) a la formació se li escapi novament el consistori ciutadà amb un candidat que Melià no descartava als intervius que pogués ser ell però que tampoc tancava en ferm que ho seria.
A Ciudadanos, el líder absolut el 2015 havia d’estat Josep Lluís Bauzà, però com que Xavier Pericay era un dels fundadors del partit a Barcelona i vivia a Mallorca li va prendre el lloc. Bauzà quedava relegat a la segona institució més important —i, significativament, no va triar anar a llistes pel Consell. Va obtenir quatre actes de regidor a la capital. Em sorprenia, tanmateix, que quan s’aprovà l’organigrama nou de Ciudadanos a Palma no hi havia el nom de cap dels quatre regidors de Bauzà, com si Pericay hagués aconseguit estendre els seus tentacles també a Palma. De moment, només sabem que Bauzà té intenció de presentar-se a les primàries del seu partit a Palma amb l’objectiu de donar continuïtat a la feina realitzada amb els altres tres regidors. Si Déu vol, ho anirem explicant així que transcorrin les setmanes.
