Tots tenim sentiments indiscutibles que ens lliguen d’allà on som, del poble, de la terra on hem nascut, on vivíem i on hem crescut. Aquests lligams poden canviar al llarg del temps, en el meu cas, jo he nascut a un lloc i me hifet a un altre, el segon es el que li tinc una estimació diferent.
Els anys tenen aquestes jugades, el temps posa les coses en el seu just terme. Jo vaig néixer a Catalunya, hi vaig viure tota la meva adolescència, i tinc família, amics, allà vaig viure autèntiques emocions, però la major part de la meva vida l’he viscut a Mallorca on m’he desenvolupat com a persona i com a professional.
No he canviat de sentiments, el tren se la vida passa i en el meu cas es va aturar en el moment oportú, un tren que estic quasi segur que no s’aturarà més fins a l’estació final, que no es per tots la mateixa, però serà la meva estació.
Els sers humans desenvolupem un sentiment de poble al llarg de tota una vida, els esdeveniments que omplen el sarró particular de cadascú al llarg dels anys poden fer canviar aquest sentiment quan notes que les vivències que viatgen per la nostra vida es transformen en una imatge clara i perfecte d’allà on ets i lo que estimes, el sentiment de poble es defineix creant un dibuix clar i explícit.
En el pas del temps, no sempre és tot fàcil, hi ha murs al teu enfront que no se sap si serem capaços d’esbucar-los, però quan ho aconsegueixes, es una passa més que enforteix aquest sentiment, proves de vida. Hi ha persones que t’agraden més o menys, amb qui no comparteixes les seves idees, com fan la seva feina o les seves opinions, que les pots criticar, però les acceptes, no els estimes, però les respectes, això també és sentiment de poble.
S’acosten les festes de Nadal i Cap d’Any, importants per mi, em traslladen a la meva infantesa en vells records, la família junta al voltant de la taula per celebrar plegats aquest dies, la missa del Gall, ara Matines, fem lo mateix, la família ha crescut, unes festes que conviden a la unió i el retrobament, d’oblidar odis, rancúnies i malentesos, de la reflexió i conclusions d’aquest any, que impulsat pel bufar del vent, ja s’acaba.
Ni ha que diuen que son unes Festes comercials, dedicades al consum indiscriminat, tenen part de raó, però sols per als que Nadal no significa res, que no les gaudeixen en tota la seva plenitud , que les trobades familiars tradicionals no els importen, que son un dia com qualsevol altre. La calor de la
llar, i no sols la calor tèrmica, sino la emocional quan es retroben les famílies i els amics, fa que hi hagi un sentiment ben especial, que no et sentis estrany enlloc, que els pensaments arribin més enllà del passat i el present, en les persones que ja no hi son i trobes a faltar, però que d’una forma o d’altre
sempre estan presents. M’agrada aquest sentiment de poble, m’agrada Nadal.
Molts d’anys!!!!
