Les properes eleccions municipals i autonòmiques s’acosten inexorablement. Els polítics, els grups i els seus candidats, exposaran les seves idees, els seus plans de futur, els seus programes, els defensaran com la millor manera de que la societat del seu poble o comunitat avanci i progressi cap el futur i, en moltes possibilitats, tots duran un apartat sobre el petit i mitja comerç, sobre el comerç de proximitat, ens diran que ells defensen aquest tipus de comerç, que el volen ajudar, que no ha de desaparèixer, s’ompliran la boca en bones paraules però als fets em remet, i ara per ara, els governants de Palma i del Consell, envers de bufar a favor d’aquest comerç que dona fisonomia pròpia, caràcter i tarannà únic als nostres barris, pobles i ciutats, sols han posat més pals a les rodes.
La imatge de la política i dels polítics no és bona, en els darrers anys ha empitjorat, i sempre he pensat que aquest fet és molt injust, que paguen justos per pecadors, que polítiques com Katia Rouarch, Xisca Mora, Cati Riera, Maria Antònia Sureda o Maria Antònia Gil, sols a tall d’exemple i que tenc la gran sort de conèixer be, realitzen una magnífica tasca en els seus pobles, fan feina de valent, sense escatimar esforços i temps. La seva dedicació va més enllà de exercir un càrrec polític, estimen el seu poble, els seus veïnats i estan compromesos amb ells. És poden posar molt d’exemples d’aquesta dedicació i bona feina, de tots els partits i colors, polítics i polítiques, més o manco coneguts, que lleven temps a la seva família o lleure per dedicar-lo a la comunitat que representen, no és pot mesurar a tots per la mateixa vara, com amb tots els camps professionals, trobam bons llanternes, dolents i molt dolents, per exemple.
Les darreres declaracions del regidor de Aligi Molina, de Podem Palma, amb àrees de govern dins aquest consistori, on deia ” La campaña contra el top manta es simplemente una acción racista por construir un chivo expiatorio.”, són un exemple de la desconnexió dels polítics i els ciutadans, com és pot dir això a un autònom que cada dia ha d’aixecar les barreres del seu negoci, pagant autònoms, impostos, llum, aigua, etcètera, etcètera. Un petit botiguer que ajuda a que els hospitals, escoles, serveis socials funcionin dia a dia gràcies al seu esforç i contribució en l’economia del seu poble i comunitat.
El senyor Aligi vol embullar la troca, enfoca equivocadament la problemàtica, de forma conscient o inconscient, però una cosa és la solidaritat, les ajudes que és poden i s’han d’oferir a gent nouvinguda, una cosa és donar oportunitats per millorar, per progressar, i un altre és defensar la legalitat, defensar el consumidor, defensar el ciutadà que representen, l’administració ha de ser garant de que les seves lleis i normes s’han de complir, i si no els agrada que les canviïn quan puguin, però per tots iguals, aquesta administració ha de ser summament curosa en donar les mateixes oportunitats, hi no amagar el cap davant una problemàtica, si hi ha una situació social injusta o complicada no son els petits i mitjans negocis que s’han de carregar damunt les seves esquenes amb el problema.
Senyor Aligi el top manta no és la solució, ni tampoc és un mitja per la integració, és un problema afegit a la ja difícil situació de moltes persones , és com una taca d’oli dins l’aigua que s’escampa i es fa gran, cerquí solucions reals i duradores i no miri cap un altre banda.
