Queden sis mesos per les eleccions autonòmiques i municipals de 2019 sense descartar que es puguin ajuntar-se les nacionals i europees, unes eleccions extraordinàriament importants.
Hem superat una legislatura sense realitzacions que destacar, ni el Govern de les Illes Balears, ni els Consells Insulars ni en els Ajuntaments, especialment el de Palma han construït cap infraestructura que valgui la pena, no saben com han de presentar unes credencials amb un mínim de realitzacions de cara a la nova consulta electoral.
La President Armengol fa uns dies s’ha entrevistat amb el “bello” Sánchez. Record a un gran ciclista italià especialitzat amb “volatas o esprints” que se’l coneixia com el “bello”, era en Mario Cipollini, espectacular pel seu estil i la seva força damunt la bicicleta, que quan ja no estava en les més òptimes condicions es va retirar, era un home ben plantat que feia molt bé la seva feina, guanyar etapes a l’esprint, no com el President Sánchez que fins ara no n’ha encertat ni una, però ell insisteix en conservar la poltrona de la Moncloa, i així ens va. Ja al portal del Palau, vàrem poder constatar que la President anava disposada a treure un bon rendiment a l’Audiència, una vestimenta correcte que la feia atractiva, dues besades i un “posat” ple de magarrufes per les fotos de rigor. Tot calculat per “descol·locar” al President Sánchez davant tanta familiaritat, ara bé, en les fotografies de l’entrevista a la Sala de Audiències, les cares no eren de tanta satisfacció, tot lo contrari. A la tornada a Balears, va haver d'afrontar la realitat i donar explicacions, inútils moltes d’elles, el REIB no ha millorat del que havia presentat el PP amb el Ministre Montoro i que havia de començar a aplicar-se el dia 1 de gener de 2019. Difícil papereta per afrontar les eleccions, poques realitzacions, un pacte que no passa pel seu millor moment. Ho té molt difícil, aquí no és com Andalusia que sense fer res son capaços de guanyar unes eleccions.
El Consell de Mallorca no ha estat capaç d’afrontar les obres de la carretera Llucmajor-Campos, una de les que té més alta sinistralitat de Mallorca sense sentir la pressió dels antiautopistes i el GOB, que estan en contra de tot lo que sigui progressar. Segur que els agradaria tornar a les cavernes, sense aigua ni llum, sense la més mínima higiene, això és el que voldrien?
Ara toca a l’Ajuntament de Palma, amb una ciutat més bruta que mai, amb EMAIA en entredit, no compleix els requisit mínims per el seu bon funcionament i ara, acusada de presumpta corrupció pels títols falsos de català.
Aquests volen donar exemple? Que fa la seva President Neus Truyol? Quin panorama!!!
En la meva opinió, no està tot perdut, les enquestes anuncien un possible pacte conservador amb el PP, C,s i Pi, tot depèn de les ganes i entusiasme que hi posin cadascuna d’aquestes forces polítiques per ensenyar als futurs votants que és possible i ademés necessari. Ara bé, s’ho han de creure, si pensen sols amb ells mateixos difícilment aconseguiran consensos, les majories absolutes s’han acabat.
El que ho té més difícil d’acceptar, vists els seus moviments es el Pi, en Jaume Font és ben conscient de que pot tenir la clau de la governabilitat a la nostra Comunitat Autònoma, però no pot perdre el cap ni l’oremus, les seves exigències dependran del nombre de vots de cada partit i el del Pi ha de ser significatiu.
En Jaume Font ha de fer una mirada cap enrere a la seva vida política, amb la mà al cor i no deixar-se influir negativament davant la possibilitat de poder decidir qui ens governarà en la próxima legislatura. Com a polític experimentat que es, ha de pensar amb el benestar de tots els ciutadans i no deixar-se influir per l’egoisme ni la venjança. En Jaume Font sap a la perfecció que es fa necessari un pacte PP, C,s i Pi. La seva ideologia demostrada al llarg dels any ho deixa ben clar. Tinc confiança amb el bon criteri i seny de Biel Company, Xavier Pericay i Jaume Font, d’ells depèn tot.
