Jaume Oliver

En es llibre Capitalisme, Socialisme i Democràcia, J. Schumpeter, economista nord-americà va fer una curta definició de democràcia: “És es sistema institucional, per sa presa de decisions polítiques, en què ets individus adquireixen es poder de decidir a través d’una brega competitiva pes vot des poble”. Resumint, comparava sa democràcia

Diu una expressió molt mallorquina o balear en aquest cas: “repartir-se es panets abans de pastar”. Això és lo que pareix que està ocorreguent, amb s’Impost an es Turisme Sostenible (ITS) aplicat pes Govern Balear des de Juny de 2017 i doblat enguany. Lo que se coneix com “ecotaxa”. Es

Sa Xylella fastidiosa, és un bacteri que ataca sense curació a s’actualitat a diverses arbres com sa vinya, s’olivera, s’ametller, sa prunera, es melicotó o es llimoner, de moment es tractaments fito sanitaris no consegueixen frenar tan perjudicial malaltia. A Balears també temin un altra malaltia, perdonin sa llatinada, se

Ets des partit de sa la Comunitat Valenciana COMPROMÍS, cosins germans des nostro MÉS, igual de nacionalistes i pro “països catalans”, han presentat infinitat d’esmenes an es Pressuposts Generals de s’Estat.Es senador Carles Mulet d’aquesta formació política, -segurament poca feina ha de tenir- s’ha dedicat a sol·licitar finançació i una

Després d’una setmana saturada de notícies, Cas NÓOS, Urgandarín i es seus amics cercant presó, sa “supermegahiper notícia” des canvi des seleccionador de futbol –drama nacional–, dimissió de Màxim “es Breu”, reunió entre Donald Trump i Kim Jong-Un. Ahir dissabte, se tractava de relaxar-se i per desembafar-se de notícies. Es

En es plaç d’una setmana escassa sense donar-mos compte hem tengut un autèntic terratrèmol polític. És clar que en política lo que avui és nou, demà és vell. S’ha sofrit una autèntica “teoria des caos”, que explica que petites variacions a ses condicions inicials poden esser grans diferències, impossibilitant sa

Dijous vespre vaig assistir a un sopar a un antic restaurant des centre de Ciutat. Es motiu era es final de curs i entrega de diplomes des cursos de mallorquí organisats per “Sa Fundació”. Es sopar va estar presidit per sa vicepresidenta de “Sa Fundació”, Gari Duran, sa filòloga, Sandra

Deia es meu padrí en ets anys setanta des segle passat: Jaumet, això des turisme no pot dur res de bo! Posteriorment amb sos anys que li varen quedar per viure se va convèncer, que tal com se titulava una pel·lícula en temps des destape –pes joves, quan ses artistes

Sa febre antiturística comença a expandir-se com a malaltia contagiosa. Lo que va començar amb unes pintades protagonisades per col·lectius radicals en uns quants llocs concrets de sa ciutat de Palma (abans Palma de Mallorca), va prenguent cos. Ets habitants d’uns quants barris de Ciutat se queixen que es pisos

Hem passat de menjar per alimentar-mos i per subsistir, a sa sofisticació de sa cuina. Plats cada vegada més decorats, amb petites racions exquisides, condimentades amb no sabem què i que entren per sa vista Es xef ha passat a esser una figura social reconeguda en tots ets àmbits, fins

Sa meva veïnada Antònia, dona d’uns setanta i molts d’anys, viuda i sense fills. Ha vengut a veure’m perquè li traduís una carta que ha rebut des Govern de les Illes Balears, Conselleria de Serveis Socials i Cooperació. Es seu problema era que li han enviat una carta certificada, escrita

Bussejant en una biblioteca va caure en ses meves mans un vell exemplar amb ses tapes gastades i ses fulles groguenques. Amb prou feines se podia llegir es títol en es lloms, però sí es seu autor, Gaspar Melchor de Jovellanos.Tot d’una me vaig interessar per aquest llibre, simplement per