Quan els lectors llegeixin aquest article ja hauran votat o estaran a punt de fer-ho. Aquestes eleccions són atípiques, tal com ho ha estat la campanya electoral. Acabam la legislatura més crispada de la història de la democràcia. Una legislatura on el Govern de les Illes Balears ha sumat a la crisi les dificultats per gestionar sense doblers, els desastres que s’estaven produït a les famílies amb tots els seus membres a l’atur, l’incompliment de les promeses electorals de no pujar els impostos i, sobretot, una actitud autoritària de la qual ha fet gala un José Ramon Bauzá amb la majoria més absoluta que mai no havien tengut a les Illes Balears.
Ja diuen que és més difícil administrar una victòria que una derrota; en aquest cas, el Partit Popular no ha sabut administrar l’enorme victòria que tengueren a les passades eleccions de 2011. Hem tengut una legislatura plena de polèmiques inútils, crisi institucional, canvis de govern, crisis greus dins el propi Partit Popular...
Diuen que un govern de pacte és un desgavell, que se necessita un govern fort d’un sol partit. Idò en aquesta legislatura ha quedat demostrat que el desgavell no és una nota característica d’un govern on participin diversos partits; el desgavell apareixen als governs amb poc seny, siguin d’un sol partit o sigui conformats per diverses formacions polítiques.
Durant aquesta campanya el PP ha tornar repetir la cançoneta en contra d’un govern format per més d’un partit. Per mi aquesta prevenció només és fruit d’una certa immaduresa democràtica. No és bo el pacte? No és bo el diàleg? No és bo haver de consensuar polítiques i accions? No és bo que el Parlament sigui útil? No és bo confrontar idees? No és això l’essència de la democràcia???? Potser encara tenim poca experiència democràtica...
Pels que pensen que el pacte no és bo per un govern, només han de pensar que tota la nostra vida és un pacte. Vivim en un permanent pacte social basat en unes normes que faciliten la convivència. A casa pactam amb la parella contínuament, pactam amb els fills, pactam amb els socis als nostres negocis, pactam amb els amics què volem fer i què no volem fer, pactam amb el cap de la nostra empresa, pactam entre els treballadors, pactam amb els pares, pactam amb la família, pactam quan ens casam, pactam quan ens divorciam... Som animals de pacte! Per què ha de ser dolent, idò, un pacte de govern? Per què ha de ser dolent seure a parlar, pactar polítiques i accions de govern? Per què ha de ser dolent el consens i el diàleg entre els nostres representants?
Vist el que ha passat aquesta legislatura, vist el que va passar la legislatura de Jaume Matas, no sembla que un govern de pacte pugui ser pitjor, no? Facem memòria, tenguem memòria. Probablement els pactes de progrés cometeren errors durant la seva gestió, però si algú compara els governs de Matas o Bauzá amb els governs progressistes veurà que la corrupció, la crispació i l’autoritarisme han estat part dels governs d’un sol partit que, en teoria, havien de ser més solvents i eficients.
Per tant, votem amb llibertat. Votem amb la seguretat que governar no és qüestió de majories, és qüestió de seny, capacitat de diàleg i voluntat de pacte social i polític.
