Estimats Reis Mags amb un poc de retard vos envií aquesta carta de desitjos per l’any que tot just començam, vos demano que intercediu per a tots els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs davant el ministeri d’hisenda ja que fa molts, però molts d’anys, que les nostres peticions i demandes no són escoltades.
Cal tenir en compte que el que nosaltres demanam, des de l’inici mateix d’aquest model d’Estat Autonòmic, no és res més que disposar dels nostres propis recursos, de disposar del que l’economia illenca i la seva societat es capaç de generar any darrera any.
Aquestes reivindicacions no entenen de color polític ni de bonances o crisis econòmiques, any darrera any, model darrera model, reforma darrera reforma, el govern autonòmic de torn ha demanat una millora en el finançament que ens pertoca, demandes que han augmentat de to quan el govern central i l’insular eren de color diferent.
El primer del nostres presidentes, per ordre cronològic, Gabriel Cañelles, ja feia seva la frase famosa “ Madrid ens roba”, paraules que han repetit un darrera l’altre tots els presidents i presidentes autonòmics amb més o menys fortuna. Tal volta, sols el President Bauzá, que per no se quina estranya raó, és sentia més proper a Madrid que a Palma, no va reclamar la millora de la nostra hisenda, conformant-se en les engrunes que el pertocaven i fent de les retallades i l’austeritat la seva màxima divisa per glòria del primer govern de M. Rajoy i suplici dels illencs que ho vàrem patir, així li va anar.
Estimats reis mags vos demanam un nou sistema de finançament, un nou model on poguem recaptar el que necessitem, que poguem gaudir del que generem. Cal una hisenda pròpia, que no depengui dels desitjos o capritxos de darrer moment del ministre de torn, ja som majors d’edat i podem administrar-nos nosaltres mateixos, això no vol dir que no ajudem a les altres autonomies manco afavorides econòmicament, que paguem les despeses que ens pertoquen en el funcionament de l’Estat, però d’una vegada per totes hem de pensar en cobrir les necessitats que tenen els nostres ciutadans i no podem seguir augmentat l’endeutament autonòmic que prets serà insostenible.
Cal tenir les eines necessàries per encarar el futur amb certes garanties d’èxit, un futur que cada cop més ens demanar més inversions i recursos, aquest futur sols serà sostenible si tenim una hisenda pròpia, no podem jugar aquesta partida si els daus i la taula no són nostres, sempre perdrem, sempre ens podran retallar el darrere moment per una o altre causa, o el conveni firmat es podrà alterar o posposar en el temps.
Se que la demanda és agosarada, valenta i atrevida, que no entra en l’agenda pròxima dels governants, socialistes d’aquí, peperos d’allà, però per demanar que no quedí, estimats Reis Mags.
