Alguns dies et trobes que no saps quin tema has de tractar a l’article setmanal. Alguns altres es multipliquen els temes i l’article esdevé una coctelera. Avui serà tipus còctel. Afegiu-li la ginebra, el rom, el whisky, o el que vulgueu. A les (pre)campanyes electorals sempre es donen circumstàncies inversemblants. Podemos fitxa un militar d’alt rang. El militar perd doblers i, potser, credibilitat entre els seus. La pregunta és: què guanya Podemos? I jo que en pensava que era un partit antimilitarista... Potser intenten generar la idea que són capaços d’atreure gent de totes les races, religions i ideologies. Potser fitxen casta (un ex cap de l’Estat Major, sembla que ha estat un poquet casta) per dir que encara que no són casta no dejecten tots els que ho han estat, o per dir que tenen la capacitat de descastar i purificar els que durant alguns temps han estat impurs “castosos”. Mentrestant a IB3, quatre mesos després, tot continua igual. El PI té una branca més en forma de govern municipal. No opinaré al respecte. La darrera vegada que ho vaig fer per parlar de Selva, on governa el PP perquè l’esquerra no va voler pactar amb el PI, em varen renyar molt tot dient que no coneixia la realitat de Selva. A Manacor, un govern, que sembla que ho feia bé, ha durat de Nadal a Sant Esteve. No entenc res de política, de fet de cada dia en sé manco, però potser interessaria no deixar el PI al marge de tot, no? Potser hagués estat bé fer-los participar més al Govern de les Illes Balears, al Parlament, als òrgans institucionals...? Potser un partit mallorquinista de dretes que ha tret el millor resultat de la història protagonitzat per un partit mallorquinista de dretes, convindria ser més tengut en compte? És millor intentar sumar-los a l’actual projecte polític que lidera la majoria d’institucions illenques, o és millor deixar-los en mans del PP com a únic aliat? Mentrestant a IB3, quatre mesos després, tot continua igual. A Catalunya “el desafio soberanista” continua. N’Iceta ja balla el xotis al Tribunal Constitucional, mentre a n’Albiol li pega mal d’esquena sempre que ha de pactar amb el líder del PSC (70 centímetres d’altura els separen), i n’Arrimades actua com si hagués guanyat les eleccions per majoria requeteabsoluta. El club dels perdedors diu als guanyadors que no tenen legitimitat per fer el que fan. En Rajoy (i l’europea?) diu que ningú es pot saltar la llei (pobres negres als EUA si no ho haguessin fet per combatre la segregació, pobres dones si no haguessin lluitat contra les lleis que impedien el seu dret a vot, pobres demòcrates si no haguessin contravingut les lleis franquistes... Pobre Rajoy. Mentrestant a IB3, quatre mesos després, tot continua igual. L’ecotaxa, que no és ecotaxa, continua el seu camí. Els hotelers no la volen però volen decidir on s’inverteixen els doblers recaptats pel nou impost turístic. Si en Montoro ho sentís posaria el crit al cel: amenaça als catalans en no mantenir les transferències de liquiditat a Catalunya perquè el Govern de la Generalitat no vol Espanya, i els tracta d’incoherents per voler participar d’Espanya quan no hi creuen. Per aquesta regla de tres, potser la Federació Hotelera de Mallorca, i altres grups contraris a l’impost turístic, són incoherents quan no volen l’impost però si volen esser a l’òrgan que decidirà on s’hi destinaran els fons recaptats? Mentrestant a IB3, quatre mesos després, tot continua igual. Més ginebra, per favor.
