Resulta curiós que el Partit Popular demani fer una consulta pública per determinar el futur del monument de sa Feixina.
Celebr eufòricament que el PP hagi canviat tant en tant poc temps. Han passat de no escoltar més de cent mil persones que es manifestaven pels carrers de Palma, Vila i Maó, a demanar consultes per decidir què hem de fer amb un monument.
La veritat és que això de les consultes em crea molts de dubtes. Massa vegades, sota un aura ultrademocràtica, “tots és de tots”, “tots hem de decidir”, “visca la participació”, apareixen algunes mancances en relació al significat de governar, decidir, fer.
Costa, en algunes ocasions, entendre allò que ha de ser objecte de consulta i allò que decideixen els nostres representants sense consulta prèvia. Què hem de dur a consulta?
Hem de consultar què feim amb la Feixina? Hem de consultar en quina data ha de ser la Diada de Mallorca? Hem de consultar si volem o no Facultat de Medicina? Consultam sobre el futur dels mitjans de comunicació públics? Demanam el parer ciutadà sobre si volem terrasses al Born?
No ho sé, no tenc fórmules magistrals però em fa l’efecte que no acabam de saber el que suposa un procés participatiu sòlid. El primer és saber si la consulta respon a una demanda ciutadana, o a una voluntat d’implicar la ciutadania en una matèria, o en un desacord entre les diferents forces polítiques sobre la decisió final en un determinat tema.
Per ara, no he vist consultes que responen a una demanda ciutadana; bàsicament responen a una acció pública per generar major participació, en el millor dels casos.
Una vegada decidit encetar el procés de consulta, s’han de fixar les regles de joc: nombre de votants mínim perquè el resultat sigui vinculant, determinar el cens, consensuar la pregunta a fer, fixar un termini d’al·legacions.
I el que és més important: es requereix una acció pública que doni eines als ciutadans perquè puguin votar amb coneixement de causa. Necessitam informació, documentació, formació per part d’aquells que han de ser consultats posteriorment.
Per tant, consultar és bo, però també és car i hi implica molta dedicació. A la darrera consulta que va fer l’Ajuntament de Barcelona sobre el futur de la Diagonal va gastar més de 3 milions d’euros.
Tot plegat ens condueix a ser molt assenyats quan, tot seguint la moda de la ultra democràcia i el “bon rollo” institucions versus ciutadania, decidim iniciar processos participatius. Si algú ho vol fer, que ho faci ben fet i valori que el camí serà llarg, dur i costós.
