No sé si existeix en aquest món cap família sense cap membre que hagi patit càncer. Quan la malaltia toca a la porta suposa una sacsejada general. Tot són preguntes, pors i temors. S’haurà arribat a temps? Sobreviuré? S’ha escampat molt? Podré suportar el patiment? Quin efecte tendrà sobre els altres membres de la família? Què serà de la meva vida laboral? I, tret d’un diagnòstic molt clar en sentit optimista o pessimista, no hi ha resposta certa als dubtes.
Es lluita contra un enemic que és conegut, però no del tot. Fa quaranta anys parlar de càncer era sinònim de mort. Per sort, ja no estam en aquesta tessitura, però segueix havent-hi un trist percentatge -variable segons la localització del tumor- de persones que no aconsegueixen superar la malaltia malgrat sotmetre’s durant anys als tots els tractaments que hi ha a l’abast.
Dues paraules en són claus en la lluita contra el càncer: prevenció i investigació.
La prevenció té dues vessants: per una banda està el no incórrer en hàbits tòxics o nocius, i no es tracta només en no fumar. L’alimentació també es una qüestió clau en la prevenció del càncer. Per altra banda hi trobam el realitzar-nos revisions periòdiques, i acudir al metge quan hi ha símptomes sospitosos. Val més anar al metge dues vegades i que ens digui que no tenim res a no anar-hi cap.
Les mamografies, per sort, ja són cosa habitual en les dones i ja s’està posant en marxa una nova acció molt convenient com és implantar proves que es poden fer a casa per a detectar el càncer de colon, tan comú en els nostres dies.
En matèria d’investigació, hom podria pensar que els ciutadans no hi podem fer res, però això no és així. A més de reclamar als polítics que destinin recursos en una qüestió tan vital, també podem col·laborar amb les entitats que treballen per a la lluita contra el càncer. És un temps i uns recursos econòmics que van a bon fi, i això sempre és una tranquil·litat.
El proppassat 19 d’octubre es commemorava novament el Dia mundial de la lluita contra el càncer, i, per això, repetiré el que tantes vegades es diu: la prevenció és essencial, dediquem-li tot l’esforç necessari. Trobar d’hora és supervivència. Estant tan clar, no sé com no tothom ho té present.
