Des dels primers debats de l’Estat de la Comunitat o Política General de les Illes Balears, a partir de l’any 1983, sempre els he escoltat. Sí, ja sé que em direu que soc masoquista per escoltar al llarg de tants anys les propostes i intervencions dels Presidents i portaveus dels partits polítics de torn, però la proximitat amb ells, motivada per la meva feina, ha fet que m’interessés i encara ara.
Sense dubte hi ha una gran diferència entre aquells debats de l’època del President Gabriel Cañellas als d’ara. Llavors hi havia bons parlamentaris, i el Parlament de les Illes Balears era un exemple tant per la seva imatge com pel nivell cultural dels diputats. Ara, a les Cariàtides del Parlament se'ls deuen posar els pèls de punta quan veuen la vestimenta, el poc estil, la falta de respecte i la falta de preparació dels parlamentaris, salvant puntuals excepcions.
La falta de respecte es perquè no és correcte que quan un parlamentari està a la tribuna d’oradors, no se l’escolti, i altres surtin de l’hemicicle o estiguin pendents del telèfon o l’ordinador. Demostren que els és igual el que passa a la Sala de Plens. Pel motiu que sigui, van participar en unes llistes electorals i aconseguiren un escó del seu partit polític, i a cobrar. Els darrer fets ocorreguts en diversos grups parlamentaris així ho demostren.
La qüestió de vestimenta és igual a respecte institucional, ja que el Parlament és la Cambra de representació política dels ciutadans. Fins hi tot els parlamentaris més nacionalistes d’esquerres de les primeres legislatures anaven vestits correctament, especialment el dia del Debat de Política General.
En la preparació dels discursos, és evident que hi ha una gran diferència entre ara i quan els oradors dominaven l’ús de la paraula. Sols hem d’escoltar els portaveus; no fan escoltera, no només per tot allò que diuen, sinó per com ho diuen. Els assessors de cada partit que preparen les intervencions, si és que en tenen, fan figa: periodistes, molts d’ells principiants, que han trobat una bicoca en aquesta feina que no dominen i que no estan preparats per afrontar aquest repte. No tenen informació, ni coneixement de qui som ni d’on venim; parlen del REIB sense saber els seus inicis, qui el va impulsar i perquè encara no el tenim.
Sí que és cert que ara no té l’interès de les primeres legislatures, sobretot per la configuració de majories. Quan el PP governava tot sol, o acompanyat d’UM, veure i escoltar els debats era molt interessant i il·lustratiu del moment. T'esperaves amb gran interès la participació de grans oradors, com en Pere Sampol i en J.F. López Casasnovas, del PSM; Francesc Triay Llopis, encara que quan va presidir l’Autoritat Portuària de Balears va tenir un greu problema amb la justícia, però això no l’eximeix de ser un bon parlamentari en representació del PSIB-PSOE. Es feien escoltar. Eren durs amb les seves exposicions parlamentàries, però les feien amb educació i respecte, i quan intervenia el President Cañellas, que amb el seu vocabulari i estil tan personal no quedava enrere, es mantenia l’interès fins el final.
La gran diferència dels Presidents que dominaven la oratòria, ja que, com sabeu, les intervencions del President no tenen límit de temps, es que les respostes es feien a cada portaveu, un per un, i aquests tenien torn de rèplica i contrarèplica; de poc temps, però la tenien. Ara, la precarietat parlamentaria, la falta de rapidesa, de xispa, d’enginy i originalitat, i especialment d’informació, fan que el o la President contesti a l’oposició de manera grupal, en una sola resposta, llevant interès al debat, que en aquest darrer sols ha estat un guió estudiat d’autobombo, sense cap proposta creïble, amb la promesa que en dos anys s’acabarà la crisi.
Esper que sigui millor del que ha promès fins ara, que sols han estat retxes dins la mar en el seu pas per la política. Segur que qualque cosa ha fet bé, però son tan poques que no les recordem.
