Una vegada més he de parlar de la descoordinació de Son Llàtzer i estic segur que al Director General de l’IB-Salut se li posaran els pels de punta quan torni a sentir parlar de mi o llegir aquest escrit, però ho he de fer, les coses que no funcionen s’han de denunciar.
Cada any me faig varies revisions mèdiques, una d’elles amb l’oftalmòleg, que el meu és un gran professional, atent, educat i dóna molta confiança però abans d’arribar a ell he de passar per dues proves, camp visual i la tensió ocular. Fins aquí tot bé, el personal sanitari molt bé, fins el dimarts passat que m’avisaren per la primera prova de la revisió d’enguany.
Hem varen citar el dia 8 a les 18.30h. La funcionaria que hem va cridar per donar-me l’hora, me va explicar que era molt complicat trobar una hora, que havia de ser l’horabaixa i que era impossible donar-me hora per fer-me les dues proves en un sol dia, degut a la llista de pacients que esperaven i me varen donar tres dates diferents.
Fins aquí tot bé, de la manera que m’ho varen exposar, pensava que hi trobaria una gentada, me vaig carregar de paciència i vaig anar a la consulta, i vet aquí!! quan vaig arribar quasi 15 minuts abans vaig haver de comprovar si m’havia equivocat, la sala d’espera sense llum, ben fosc -està bé estalviar electricitat, però una mica de llum no estaria malament -, cap pacient, els box tots buits, i vaig esperar. Al cap d’una estona va sortir una infermera i me va demanar si tenia cita, li vaig confirmar que sí i després de breus minuts me varen atendre per fer-me la prova, i aquí la meva indignació!! li
vaig demanar a la tècnica que me va atendre si me farien totes les proves el mateix dia degut a que no hi havia ningú, i meva dir que no, i aquí el meu atreviment, li vaig comentar que no entenia perquè no ho podien fer si no hi havia cap pacient esperant i així no hauria de tornar una setmana després, aquest comentari està clar que no li va agradar.
No tenc res a dir de la feina sanitària de la tècnica que me va atendre, encara que va barrejar ous amb caragols quan per justificar que no ho podien fer perquè era molt difícil coordinar-ho – vos record que no hi havia ningú esperant - ja que no eren els mateixos tècnics per fer les proves i ma va dir “usted como sanitario deberia de saberlo” evidentment no he estat mai sanitari, així que li vaig dir i me va contestar “Bueno, pero usted tiene familiares que si lo son”. I que!!! En primer lloc a aquesta persona no li importa si jo tenc familiars sanitaris o no, segona, no se com ho va saber.
Es que per atendre a un pacient es necessari mirar els antecedents familiars? No es la primera vegada que vaig a la consulta, ja fa cinc anys, depèn del personal que et toqui, si tenen ganes de fer feina te resolen el problema i t´ho fan tot al mateix dia que és lo normal, són proves que duren cinc minuts cada una. No vaig tenir sort.
Els responsables de Son Llàtzer haurien de procurar no fer perdre el temps al pacient, coordinar bé tots els servicis, que el pacient – normalment a ningú li agrada anar al metge – surti encoratjat i satisfet del tracte rebut, el concepte de bon tracte al pacient i la imatge de l’Hospital o del centre també forma part de la sanitat. Sortosament la majoria de sanitaris de la sanitat pública són competents i exemplars, a la fi els paguem entre tots.
