El PP, Ciutadans i l’astuta CC —que sol·licitava, entre d’altres, el 75% de descompte dels vols entre Canàries i el continent— sumaren, per investir Rajoy, 170 diputats que no valgueren les baves d’un penjat. Tothom sabia que el PNB no se sumaria en aquesta pantomima, amb funcions els passats dimecres i divendres, amb els comicis bascos a tocar —ni després, tampoc, perquè seria un suïcidi pactar amb un C’s que pretén laminar el «cupo» basc— i que tot continuava en mans del PSOE. Per això, el pacte subscrit entre conservadors i neoliberals se signava amb la mateixa tinta esgrogueïda que la de la moribunda LOMQE. Ha servit, tanmateix, per treure pit davant els respectius electors. El PP menaça el seu país «o jo o el caos», C’s es vanagloria de ser l’únic borni responsable enmig de tanta ceguesa política, dicteris de Podemos al PSOE i a aquests tothom els penja la gramalleta de responsables d’enviar-nos a unes terceres eleccions en bon dia dels torrons. I davant els votants, C’s treu pit d’haver-li fet signar, entre d’altres, al PP un compromís d’escola trilingüe a les comunitats que tenen llengua pròpia i bilingüe per a les que no en tenen —«que se note el efecto sin que se note el cuidado». Bauzá es podria haver fet una plaqueta d’aquelles de primera comunió que deia «El día más feliz de mi vida». A les Illes s’encengueren totes les alarmes perquè el que reclamava C’s a Madrid és el que aquí com a banc de proves ja havien assajat els populars. En un article meu de fa estona, de quan el PP amagava Bauzá en campanya, bromejava que haurien d’haver tret Bauzá demanant el vot per Ciutadans. I el partit de Pericay no s’ha amagat mai de criticar no el fons del TIL sinó la seva aplicació. I discutint amb la boca petita les mesures del combinat: per ventura 33% de cada llengua no, 40% de castellà, 40% de català —Rivera aquí va dir baléà, però tant se val— i 20% d’anglès. Tampoc ens hem de passar que, tanmateix, l’anglès només és una tapadora per ficar amb calçador el que veritablement interessa que és el 40% de castellà.
Als setanta, els sociolingüistes pensaven que controlant l’escola, l’Administració i els mitjans de comunicació les llengües minoritzades estarien salvades. S’equivocaren. Però és evident que aquests tres puntals —i els mitjans no s’han arribat a controlar mai del tot!— han bufat a favor del català, basc i gallec. I és precisament a l’Administració i l’escola on C’s i PP ataquen aquests idiomes. On més els podrien atacar? Ells dos són els qui estan en contra que el català sigui un requisit —i encara hi ha veus internes i tot que reclamen no considerar-lo ni com a mèrit!— i acabar amb la immersió lingüística a les escoles. Idò tot això és gràcies a Ciutadans, una espècie de PP «receta mejorada».
Aquesta setmana d’absència d’article meu a «Mallorcadiario» ha estat motivada perquè era de viatge pel País Basc. M’ha sorprès la relativa vitalitat de l’eusquera més que a Bilbao, fortament envoltat d’un cinturó immigratori, a Sant Sebastià i sobretot a la ruralia de Biscaia i Guipúscoa. I m’ha agradat encara més que allà fossin justament els pares conversant amb els fills i els infants entre ells els que mantenguessin viva la flama de la llengua gràcies a les «ikastoles», que és el que cerca carregar-se Ciutadans. Per sort, no ho han assolit. No, almanco, aquesta vegada.
