Tota la comèdia que aquesta setmana ha envoltat les diferents visites al Rei i la recepció que tendrà lloc el proper dimecres, és per llogar-hi cadiretes. Cal entendre que alguns dels nostres nous responsables polítics no tenien preparat ni el seu posicionament, ni les seves paraules. És la única justificació que tenen propostes com enviar el menjar a un menjador social o dir que els Reis són bons pel nostre turisme. I és que tenir segons quins conflictes per la triple personalitat que representa ser persona (i haver de dir el que et dicta la teva consciència), ser càrrec d’un partit polític (i haver de dir el que volen sentir els seus) i ser càrrec institucional (i haver de dir el que el conjunt de la ciutadania espera que diguis) no és bo de fer. Com a solució sempre hi ha una pràctica ben aconsellable i que et farà quedar bé: no dir res.
El cas de la Presidenta del Parlament (Podemos) és digne d’estudi. Va anar a veure el Rei amb cotxe oficial (utilitzant la mateixa demagògia seva, afirm que, per tant, per un qüestió de coherència, se li desmunta la proposta, que va fer a Felipe VI, de suspendre la recepció real a la societat civil i política i d’enviar els canapès a un menjador social. Té la reunió amb el Rei i li diu que és republicana, és a dir expressa un “som aquí perquè no tenc més remei”. Diu que anirà a la recepció de dimecres (menjarà canapès?) perquè representa una institució. I acaba sortint per dir que el Rei és una persona molt afable (ja estam amb el punyetero Rei “campechano!”).
Jo també som republicà, però m’agradaria tenir una Presidenta del Parlament que fos el que volgués, però que fos coherent. Si com a Presidenta creu que li tocar anar-hi, hi va, fa de Presidenta i se’n torna. I enlloc de fer un comunicat per explicar el “vivo sin vivir en mi” que representa anar-hi perquè toca, però sense ganes, però tranquils que li diré que som republicana i, a més, faré una proposta de pati d’escola perquè torni els canapès, fa un comunicat per explicar als seus, als simpatitzants i militants del seu partit per què hi ha anat. El Rei va tenir una resposta boníssima quan la Presidenta li va dir que era republicana, “ja ho sé” va respondre, que equival a dir “i a mi què?”. A mi tampoc m’importa el que sigui la Presidenta.
Perquè no ens enganyem, la comèdia que explic es fa pensant amb el què diran els meus, els republicans, els cercles i els quadrats. Lo del càrrec institucional és el que menys importa.
A veure, si s’ha d’anar a veure el Rei, ves-hi, no diguis dois, actua molt asèpticament i no diguis que és afable i simpàtic (què esperaves que t’escopiria a la cara? No opinis del Rei com a persona i fes-ho com a institució. No actueu tant de cara a la galeria, per favor. I no posis excuses per no anar a la recepció. No hem de ser normals? No hem votat polítics que siguin com les persones del carrer? Idò, si no et fa ganes no hi vagis i que hi vagi alguna altra persona de la Mesa del Parlament o qui sigui.
El cas del President del Consell també té detalls destacats. La setmana passada va anar a veure els bombers i ho va fer amb calçons curts, però a veure el Rei hi va anar amb vestit i corbata. Potser en ambdós casos podem trobar un punt mig, no? I, a més, surt dient que els Reis fan promoció de Mallorca. Convé agafar un llibre d’història del turisme a les Illes Balears per veure que tenim turistes abans de tenir Rei, i que, avui, tenim turistes perquè tenim bones infraestructures hoteleres, bones connexions aèries, bons acords amb touroperadors, una promoció que té més de 100 anys...
Potser si tothom actuàs amb més normalitat tot semblaria més fàcil, no?
