Començarem aquesta visió sobre les eleccions 2015 parlant sobre els mitjans de comunicació (I), seguirem amb la coalició Més (III), avui és el torn del PSIB/PSOE (III).
El Partit Socialista de les Illes Balears/Partit Socialista Obrer Espanyol és un partit difícil d’analitzar. D’una banda, encara tenen alguns fronts interns que voldrien més PSOE i menys PSIB, enfront de la direcció que, des de fa ja molts d’anys, treballa per un PSIB amb personalitat pròpia. Vist des de fora, aquesta discussió no té una gran base ideològica perquè, a diferència del PSC que té una història i una realitat pròpia, el PSIB no fa cap plantejament que sigui contraposat al PSOE. Per tant, els que voldrien més PSOE centren les seves crítiques en un suposat “nacionalisme” de, primer, Antich i, ara, Armengol, que es manifesta bàsicament en utilitzar la llengua catalana, la llengua pròpia del les Illes Balears, als mítings, propaganda, etc. Són els que voldrien que no existís cap diferència entre el PSOE de Huelva, Badajoz o Ciudad Real i el PSOE de Balears. Potser els resultats serien millor, no ho sabem i, afortunadament, potser no ho sabrem mai. Un PSOE balear que no té un posicionament clar en temes lingüístics és un PSOE que renuncia a un tret fonamental de la terra que l’acull i li dóna suport. Abandonar aquest element clau per allò que podríem entendre oportunisme electoral (aconseguir més vots dels més espanyolistes) podria tenir més causes negatives que positives. En qualsevol cas, al PSOE li toca lidiar entre la dicotomia espanyolisme del PP i nacionalisme de Més. Trobar el punt d’equilibri en l’eix nacionalista espanyol i nacionalista mallorquí no és fàcil. Potser el que no acaben d’entendre alguns és que a Mallorca (com a Galícia, el País Valencià, Euskadi o Catalunya) no només tenim l’eix esquerra-dreta, també tenim l’eix superposat nacionalisme espanyol-nacionalisme mallorquí.
D’altra banda, el PSIB té una sort que, massa vegades, és també una desgràcia: la dependència/lligam amb el PSOE. La sort es manifesta en que si el PSOE té un bon candidat, fa una bona feina, crea estabilitat i té una bona imatge, el PSIB poden aconseguir un resultat digne quasi des del sofà de casa seva (si volen un resultat més que digne) han de canviar el sofà pel carrer. Aquest avantatge no el té, per exemple, la coalició Més, que només depèn de la seva feina per fer un bon o mal resultat. Ara be, la sort també potser una desgràcia, les regnes del partit són a Madrid i Madrid pot prendre una decisió contrària als interessos de Balears si és beneficiosa pel conjunt de l’Estat. Això obliga al PSIB (Armengol i Antich) a dedicar tant de temps a explicar als seus de Madrid la nostra realitat, com el que han de dedicar per convèncer futurs votants. En tot cas, un dirigent PSIB pot tenir sempre l’ai al cor esperant que una capbuidada d’un dirigent estatal no afecti la feina que estan fent a Balears.
Des dels seus competidors polítics hem sentit massa vegades crítiques fàcils i injustes. Dir, per exemple, que PP i PSOE són el mateix és injust, com a mínim dins l’àmbit de les Illes Balears. El PSOE ha demostrat que les seves formes, el seu compromís i la seva visió sobre el territori, les infraestructures, la llengua, els serveis bàsics i les maneres de fer no són iguals que les del PP. Probablement es pot fer molta crítica sobre PSIB, però dir que és el mateix del PP és tan incert com injust.
Finalment, el PSOE té una altre dificultat: aquells que l’acusen de casta i l’intenten sobrepassar per l’esquerra, o la dreta, a dalt o a baix (encara no ho sabem). El fenomen Podemos pot derivar en una complexitat de l’arc parlamentari que faci difícil una alternativa al PP fiable, estable i segura. Sigui com sigui, és responsabilitat del PSOE crear una missatge (que no tenen encara) de diferenciació i significació que no caigui només (com ara) en la desqualificació.
