Al llibre que vaig publicar amb Lleonard Muntaner, Editor, «Alexandre Ballester, de professió, dramaturg», el biografiat em comentava que arribà un dia a l’Ajuntament de Sa Pobla i li varen dir que havien creat un premi literari. Burleta com era, ell va respondre que no farien res que ell no hagués pensat i fet abans. Efectivament, Ballester havia donat lloc a un premi de narrativa, el Sa Pobla de Narració, que havia guanyat Joan Mayol o les pollencines Joana Serra de Gayeta o Xesca Ensenyat —aquesta, malauradament, ja difunta. Sí, però, el millor d'aquest premi —li rebateren— és el nom que li hem posat: Premi de Narrativa Alexandre Ballester. I el meu amic Alexandre, que com indic al títol excel·lí en teatre i encalçà tota la vida de ser un gran dramaturg, va posar cara de pomes agres i va dir que hauria estat un nom escaient per a un premi de teatre però que per a un de narrativa...
Sigui com sigui, el premi Alexandre Ballester de narrativa ha funcionat bé durant un grapat d’anys a Sa Pobla, editat per Lleonard Muntaner, i jo fins i tot una vegada vaig tenir la sort de ser membre del jurat juntament amb l’escriptor pobler Miquel López Crespí i el difunt Alexandre. Recentment, però, el premi ha passat al gènere assagístic i això generà una queixa a la columna de dilluns passat de Miquel Segura a «Última Hora». Som amic d’en Miquel Segura i director d’una col·lecció de Teatre de can Lleonard de manera que m’estim més no ficar-m’hi pel mig perquè gat escaldat d’aigua fred tem...
Jo el que opín és que el premi Alexandre Ballester encara hauria de fer una giragonsa més per anar a raure on no ha estat mai i hauria d’haver estat sempre. S’hauria d’oferir, com a mínim, una modalitat de premi Alexandre Ballester de teatre. Per ventura, acompanyada de l’actual premi d’assaig que es lliura i del de narrativa que reclama Miquel Segura. Al cap i a la fi, Sa Pobla ha estat terra prolífica de grans novel·listes (Segura, López Crespí, Pere Bonnín, Melcior Comes...), dramaturgs (Ballester) i fins i tot assagistes (Bartomeu Torres Gost, el biògraf de Costa i Llobera). Al llibre que vaig escriure, l’autor de «Dins un gruix de vellut» parla al llarg d’un seguit de planes de la poderosa literatura que ha generat la vila poblera. A Ballester, no li podrien retre millor homenatge que un premi que inclogués totes les modalitats de la literatura.
