Avui no escriuré sobre la sentència del Tribunal Suprem sobre el Procés, ni la situació que s’està vivint des de fa més d’una setmana a Catalunya, me fa oi veure cada dia els incendis, el patiment de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat per contenir aquesta jauria i de la ciutadania, la violència desmesurada d’uns independentistes frustrats i la incompetència del President Torra que no condemna la violència, que tira pilotes fora i no dóna la cara en defensa ni dels Mossos d’Esquadra ni a la Policia, més aviat tot lo contrari, mentre, els ciutadans de Catalunya ploren quan veuen les seves ciutats cremades, els
seus negocis amb problemes i l’estampida d’empreses a altres indrets d’Espanya.
Després del passat dilluns dia 14 les 9’30h. aproximadament, que es quan es va fer pública la sentència, totes les televisions, tant públiques com privades, ens han retransmès en directe la violència que es produïa a cada instant. Reconec que és necessari mostrar en directe lo que està succeint, però a mi em fa mal al cor veure com maltracten la terra que em va veure néixer.
Vull expressar la meva tristor per no haver trobat per cap de les dues parts el camí per negociar i el diàleg necessari per resoldre aquest problema polític i s’hagi fet necessari el judici amb el resultat d’aquesta sentència que tant fa patir
a Catalunya, en qualsevol cas, agradi o no, s’ha de respectar i complir.
Avui escriuré d’en Franquito, en referència al dictador Francisco Franco, que així era conegut per la resta de militars d’alta graduació de la seva època, aquest si que en va signar de sentències, i eren penes de mort sense judici,
depenent de com es trobava d’humor aquell dia, en qualsevol cas formava part
dels seus gens assassins.
Fa uns dies he gaudit de dues hores de bon cinema amb la pel·lícula “Mientras dure la guerra” d’Alejandro Amenábar en la que relata perfectament com era en Franquito, l’opinió que tenien d’ell els Generals Cabanellas, Mola i Queipo
de Llano en contra del suport i admiració que li tenien els Generals Sanjurjo i Millán-Astray, fundador de la Legión i que li va encarregar a Franquito que
comandes la Primera Bandera.
Físicament era baixet, tímid, de caràcter indecís, excepte en la seva basant militar que segons diuen era molt competent, de tinent va ser ferit greument al Marroc i va ser premiat per la Creu del Mèrit Militar per la seva fredor i valentia
en el combat, pel contrari, era bastant inculte, molt religions, amb el caràcter gallec que sempre el va caracteritzar juntament amb el seu to de veu agut i
monòton, semblava que parlava per un megàfon.
Va formar part del grup de la cúpula militar que va donar el cop d’Estat de 1936 contra el Govern democràtic de la Segona República. Així va iniciar la guerra civil entre espanyols, i que va continuar amb una postguerra amb moltes penúries, i 40 anys de dictadura. Com tots els mediocres sense personalitat que necessiten la violència per destacar, es va autoanomenar “Jefe
del Estado” amb el tractament de “Generalísimo ”.
Com tots sabeu, va ser enterrat al Valle de los Caídos, en un mausoleo per ell tot sol, però rodejat dels morts republicans, presoners de guerra que el varen construir. 40 anys de vergonya per moltes famílies que encara cerquen els
seus avantpassats desapareguts, dels dos costats, encara que la repressió franquista de la postguerra fos terrible.
Jo no tinc mals records personals de la meva joventut, vaig fer el servei militar en temps del “Generalísimo” i qualque cosa vaig aprendre, disciplina, respectar les jerarquies, companyerisme i amistat. Una experiència que a molts de joves
els hi vendria molt bé en aquests dies on s’ha perdut el respecte i quasi tot els hi és igual.
Però no, en Franquito no hauria d’ estar enterrat al Valle de los Caídos, a mi no m’hi molesta, jo no hi he estat mai, però en la meva opinió, no ha fet cap mèrit per tenir aquest privilegi, la seva família hauria d’ estar contenta que finalment l’enterrin al costat de la seva dona Carmen Polo, en el traspàs tots volem la companyia de la nostra família, però i ell? Voldria el descans etern amb la seva dona?
