Comencen les festes de Pollença, som estiu de ple, retrobar-te amb amics, veure places i carrers plens de gents, les barres i bars a ple rendiment, una imatge viscuda any darrera any, que en petites variacions hem anat repetint, però que ens agrada tornar-hi, ésser-hi, viure la festa al carrer i fer poble.
Les eleccions als càrrecs de la Patrona són el inici popular i festiu de les festes que marquen l’estiu del meu poble , hores de nervis, emocions i il·lusió pels candidats a representar a totes les pollencines i pollencins el dia 2 d’Agost amb el simulacre de la batalla entre els Moros i Cristians. Nervis que acabaren el vespre del passat divendres quan s’anunciaren els guanyadors, que passaren a sentir la responsabilitat de ser el centre de la festa, enhorabona a tots, salut i sort.
Aquestes imatges festives és repeteixen a tots els pobles de les illes, d’una forma més o manco semblant, i representen la nostra manera de ser, profundament mediterrània, que li agrada sortir de casa, que li agrada relacionar-se al carrer, que li agrada estar pel mig. A cops la gent des de la meva edat, i majors, recorda amb enyorança com eren les festes del passat, comparant aspectes actuals amb els que varen viure en la joventut, magnificat nits màgiques que tal volta ho varen ser per ser joves els actors més que pel que eren les nits.
Quan una festa està viva canvia, així com muda la societat on és desenvolupa, una festa ha de tenir el seu recorregut natural, ha de respondre al que volen els joves, al que vol el poble, no ens han de preocupar els canvis, si no és perd el tarannà, sí som el que som, perviuran en el temps.
Està clar que en els darrer 30 anys la societat illenca ha sofert un canvi transcendental, un canvi profund, un canvi de paradigma social i econòmic. Canvis que es traslladen a tots els àmbits de la vida illenca, per exemple l’educació, l’escola no és aquella on la classe de més de 30 nines i nins era homogènia i dirigida de forma clàssica per una mestre, ara l’educació respon a l’heterogeneïtat de la societat del segle XXI, pel que fa a procedència, llengua o forma de ser. Com no han de canviar les festes si són el reflexa de la societat? És impossible, la festa és l’ànima del poble, si aquesta és diferent la festa també ho serà.
La situació política estatal no ens dóna gaire motius d’alegria, els polítics pareix que viuen al seu món particular de lluites partidistes, pensant més amb el seu partit que no en el país. A les illes el govern d’esquerres pareix que vivia millor en contra del PP d’en Bauzá que gestionat i creant. Armengol, Ensenyat i companyia han fet el que havien de fer, han fet el més fàcil, desfer els desastres del Govern anterior, però, i ara que?. Com solucionaran els problemes de finançaments?. Els problemes amb educació i sanitat? Els problemes de saturació i infraestructures?. Ara ve l’hora de prendre decisions, i els anteriors pactes han fracassat repetidament amb això.
Ara tenen la treva de l’estiu, la treva de les festes locals, que han d’aprofitar per sabre el que volen ser quan siguin grans. El temps de les decisions ja s’acosta, com l’hivern a “Game of trones” que ja és aquí.
Ara toca gaudir de les festes d’estiu, gaudiu de lo nou i de lo vell, gaudiu de les tradicions i de les novetats, sortiu als carrers i places, invadiu els espais públics de forma pacífica i festiva, ara és estiu.
Actualidad
