La gerontocràcia procedeix del grec que vol dir, “gerontos”-ancià o vell- i“kratos”-poder- i és una forma oligàrquica de govern en la que una institució està governada per una petita quantitat de “líders” on els més vells tenen el control.
Tot comença per un comentari que vaig fer a les xarxes socials on deia que en Ernest Maragall, guanyador de les eleccions a l’alcaldia de Barcelona, era massa major per ser Alcalde, i aquest comentari va ser motiu de diferents respostes, per exemple, “la veterania és un grau”, que no han de participar acap competició d’halterofília i molt especialment, la que dóna el títol a aquest escrit, en la que un gran escriptor d’articles i amic meu comentava que la gerontocràcia s’havia instal·lat a l’Ajuntament de Madrid i ara possiblement a Barcelona.
A l’Ajuntament de Madrid, Manuela Carmena va començar el seu periple com alcaldessa amb 71 anys i Ernest Maragall ho volia fer amb 76, en la meva opinió, masses anys per desenvolupar una tasca que necessita dedicació quasi les 24 hores del dia, falta frescor.....
Manuela Carmena va governar Madrid del 71 fins els 75 anys, sense aconseguir millorar en res els 24 anys de govern del Partit Popular, això sí, era la líder, el més vell comandava, un bon exemple de gerontocràcia.
A Barcelona, un Ernest Maragall amb 76 any, volia ser Alcalde, liderà elprojecte d’ERC, com he dit antes, el més votat .-altre exemple degerontocràcia-. però no ha pogut ser, les contradiccions d’Ada Colau, ques’havia omplert la boca de dir que mai pactaria amb en Jaume Collboni i amb Ciutadans, no va poder resistir-se a perdre l’Alcaldia de Barcelona i va pactar amb el PSC, i tres vots de Manuel Valls, els impulsors del 155 a Catalunya, el pacte de perdedors, com ja li diuen, tot aquest espectacle adobat amb la presència mediàtica de Joaquim Forn, que immediatament després de la foto oficial, se’l varen endur de nou a la presó de Soto del Real passant per Can Brians. Per primera vegada, l’Alcalde de Barcelona no es el que ha obtingut la llista més votada, significatiu.
Personalment, no crec que Carmena i Maragall pensin que són els únics capacitats per ocupar aquests càrrecs i que no hi hagi més persones qualificades per fer-ho, però el seu ego personal amb l’excusa de que el partit i els ciutadans els necessiten, els hi fa donar la passa endavant. És evident que molts de ciutadans els votaren, aquesta és la excusa per contrarestar les ganes de poder.
És ben cert que la veterania és un grau, però no necessària per estar a primera línia de l’activitat política on han de prendre importantíssimes decisions que afecten a milions de persones, hi ha una segona fila prou important per poder assessorar i col·laborar amb les institucions, això sí, molt més discreta, però igual de valuosa.
És ben just, deixar pas a generacions més joves i preparades que hagin superat l’aprenentatge a qualque institució i tinguin l’experiència recomanable per assumir els reptes de governar un Ajuntament o altres Institucions, i molt especialment a ciutats tan imposta’ns com Madrid o Barcelona. Si es possible,no més gerontocràcia.
