Ja han passat 5 mesos des de l’aprovació de la Llei Ley Orgánica 10/2022, de 6 de septiembre, de garantía integral de la libertad sexual, coneguda com a <Ley del només el Sí és Sí>, i la controvèrsia político-judicial roman ben activa. Cada dia rebem notícies de nous casos de condemnats per abusos sexuals que s’han beneficiat del principi d’aplicació de la norma sancionadora més favorable. A hores d’ara, ha són més de 400 els reus que han vist reduïdes les seves condemnes, i 30 que han estat excarcerats.
Els arguments donats inicialment per les ministres Irene Montero i Ione Belarra han decaigut amb el pas del temps. Tantes revisions de condemnes no poden ser en absolut atribuïbles a l’existència del que elles han anomenat “fatxas con toga”. El temps ha demostrat que els jutges el que fan és aplicar el que disposa la llei, tant si les és grat com no, perquè, de no fer-ho, estarien incorrent en un altre delicte, que és la prevaricació.
I ja s’estan escoltant veus que manifesten que aquest incident serà una estocada mortal per a Podemos de cara a les eleccions generals que presumiblement es convocaran per a finals d’any. El temps ens dirà si això és així, però dues qüestions molt importants suporten aquesta afirmació.
La primera és que la polèmica s’ha establert sobre una qüestió cabdal per a Podemos, com és el tema del feminisme. El partit fundat per Iglesias i Monedero ha fallat en un una de les qüestiones que n’havia de fer bandera i de les quals més expectatives havia causat entre els seus votants.
La segona és que s’ha donat una imatge de falta de maduresa i de formació formidable. Tal i com ha transcendit, existien advertències prèvies de serveis jurídics sobre les llacunes que podria provocar l’articulat que s’estava tramitant, però així i tot es va voler seguir endavant sense esmenar les deficiències, sense tenir consciència de la transcendència del que es tenia entre mans. Després, una vegada en vigor, i trobant-se amb el problema de l’aplicació de la norma sancionadora més favorable, en comptes d’assumir l’error i intentar subsanar-lo en la mesura del possible, les portaveus del partit morat varen emprendre una carrera de desqualificació cap a uns professionals de la judicatura que estaven fermats de mans i peus per la llei i per l’establert en el Codi Penal i a la Constitució Espanyola. Han necessitat 5 mesos per accedir, sense reconèixer cap equivocació, a realitzar algunes modificacions. Tot un despropòsit.
Amb tot, a ningú se li pot escapar la corresponsabilitat del PSOE, partit que ostenta la presidència del Govern. S’ha dit, tant off the record com a micròfon obert, que ministres socialistes advertiren Irene Montero que tal i com estava redactat el projecte de llei ocasionaria problemes, no obstant, si l’articulat entrà en vigor és perquè va obtenir els vots indispensables com a Llei Orgànica. Per tant, ara no val amagar el cap a terra com els estruços. Empraré un símil jurídic, ja que hi som: el PSOE -així com ERC, PNV, Bildu, Ciudadanos, Mas País, Compromís, Junts, PDeCAT, BNG, Coalición Canaria i Teruel Existe– ha estat col·laborador necessari en la desfeta.
Al manco, PNV, Ciudadanos, ERC o Bildu han reconegut que es varen equivocar. Però potser el PSOE ho considerà una bona maniobra perquè ja sabia que estava enterrant Podemos. Qui sap...
