Avui escriuré, millor dit, donaré la meva opinió sobre la imatge personal, tan dels politics com de la gent comú, de la que té un lloc de feina de cara al públic, que també ha de cuidar mínimament la seva imatge. No val tot, depenent del tipus de feina encara és més important.
Al molt Honorable Sr. Josep Tarradellas Joan, que fou president de la Generalitat a l’exili des de 1954 fins 1977 i de la Generalitat provisional des de aquesta data fins l’any 1980, no li agradava que els treballadors o funcionaris del Palau de la Generalitat anessin a fer feina amb una vestimenta inadequada, com per exemple els texans. Un dia al matí a l’hora d’entrada del personal, es va posar al portal d’entrada al Palau per comprovar com anaven vestit els treballadors i treballadores, i a qui no vestia correctament l’aturava o li demanava a quin departament feia feina, el feia tornar a ca seva a canviar-se i
l’indicava que a partir d’aquell moment havien d’ anar a fer feina amb la vestimenta adequada, ja que treballaven al Palau de la Generalitat, màxima Institució que representava als ciutadans de Catalunya.
L’expressió “imatge personal” és molt més ample que el concepte de simple vestimenta, fa referència també al conjunt de trets físics, gesticulació, moviments, to de veu, forma de mirar, caminar be, asseure’s be, etc, és tot un estil, però tot així no val res si no hi ha la part, pot ser més important, la cultura, si no hi ha cultura i educació tot lo demés no serveix per res.
Fa molts d’anys vaig ser testimoni d’un fet d’incultura supina. Participava en un dinar amb gent important de la península, i en un moment de la conversació una senyora, esposa d’un polític, va demanar quants kilòmetres quadrats tenia Mallorca i una persona de la taula va respondre, 500 km, sols s’havia de veure la cara d’incredulitat de la senyora, que no s’ho va creure. Mallorca en té 3.620 de km. quadrats, el personatge que va respondre va quedar retratat per la seva incultura. Està clar que si no estàs segur de lo que dius és molt millor callar.
És evident que podria estar escrivint molta estona sobre aquest tema, no passeu pena, no ho faré, sols explicaré lo que per mi és més important. En la meva joventut, els mestres o professors/es, anaven correctament vestits, els homes amb americana i corbata i les dones amb sobrietat. Avui dia no van vestits així, van amb qualsevol jersey, sabatilles i a l’estiu en calçons curts, igual que’ls seus alumnes, difícilment pots crear autoritat si vesteixes igual que ells. Tinc un bon amic, gran professor de matemàtiques que diu que ell no ha donat mai classe amb esportives, però que tampoc du americana, que la diferencia la fa el coneixement del mestre. Segur que té raó, però en la meva opinió, la diferència de vestimenta no vindria malament.
Quan vaig al metge, no puc evitar el síndrome de bata blanca, encara que’l metge sigui amic, allà no val l’amistat, hi vas perquè tens un problema, però lo que encara m’agrada menys, com em va passar fa anys, es quan el metge apareix amb la bata plena de taques, aquí falla la imatge personal, un metge no es pot presentar així davant un pacient. Falta de professionalitat. Anar al dentista i que el metge faci olor de tabac, tampoc es lo adequat, per molts de xicles que masteguí, l’olor no se'n va,. Vaig llegir un reportatge del actors i actrius que feien més mala olor corporal, Qualcuns dels més famosos tenien halitosis, altres tenien per costum dutxar-se sols una vegada a la setmana, vos podeu imaginar l’olor que feien? Hi ha actrius que quan els hi toca un d’aquets actors, s’hi pensen a l’hora d’acceptar fer la pel·lícula, al revés, també
Els polítics també han de donar bona imatge, pot ser els que més, com he dit moltes vegades, son els representants de la ciutadania, els hem votat nosaltres, els ciutadans, la imatge personal és molt important, apart de fer bona política, gestionar bé, cosa que quasi mai ho aconsegueixen , han de tenir personalitat, saber com s’han de presentar als Actes Oficials, que no tots son de la mateixa importància, ni ha que en saben, altres fracassen dia darrera dia.
Se que per molta gent aquest és un tema menor, sense importància, no per mi, que ha estat sempre cabdal, especialment els d’anys de feina en Protocol.
