En aquesta setmana de reis que acabam de passar, moltes persones s’han sentit colpides per la defunció de la jove Elena Huelva, qui, estant malalta de càncer, anava relatant el seu procés mèdic a través de les xarxes socials tot reclamant que hi hagi més inversió en investigació dels tumors menys comuns com és el seu, el sarcoma de Ewing.
També aquesta mateixa setmana, ha estat motiu de controvèrsia a Palma els 341.000 euros que l’Ajuntament de Palma haurà d’abonar per al concert d’Antònia Font a les properes Festes de Sant Sebastià.
Tot i tractar-se de dues notícies que en res guarden relació, sens dubte obre la reflexió, una vegada més, del destí que han de tenir els doblers públics.
Evidentment el primer pensament de tothom és que el millor es invertir en sanitat i en educació que no en altres qüestions, malgrat llavors ens posem a pensar en els milers de coses que reben inversió pública i a les quals no voldríem renunciar. Per exemple, per a mi, tots els doblers que se’n van al futbol podrien anar a la investigació del sarcoma de Ewing, però segur que moltíssima gent està en desacord amb el que acab de dir. És molt fàcil -i hipòcrita- estar d’acord amb els reclams de major inversió en investigació de malalties, però llavors no voler renunciar als beneficis particulars que es reben gràcies a subvencions i ajudes, malgrat sempre s’empri el recurs expiatori de fer un llistat de despesa pública que consideram que es podria eliminar, simplement perquè no ens afecta.
Sempre es podria invertir més en investigació de malalties, per suposat, però és injust afirmar que no s’està fent res. Cada dia, i per desgràcia, moren molts de pacients de càncer als quals se’ls ha testat medicacions experimentals després d’haver-los fallat les teràpies prescrites inicialment. No obstant, aquestes proves sempre serveixen per a introduir millores i salvar posteriorment altres vides. El que passa, és obvi, que en els casos de càncers menys habituals també hi ha menys població a testar i els avenços es produeixen a un ritme més lent.
