Dilluns despertàvem amb les portades dels diaris curulles del que havia succeït el dia anterior, l’1 d’octubre. Però és clar, mentre els catalans treien imatges de la brutal repressió policial, els espanyols consideraven ajustada l’actuació d’aquests. Davant aquesta esquizofrènia de tenir-ne un dels dos que forçosament ha de de dir mentides —o pensar que l’aigua no es perd mai pel mateix costat—, no queda altre remei que acudir als rotatius del món («The Guardian», «Le Figaro», «The New York Times»...) i constatar que el torcebraç internacional l’han guanyat els independentistes, que aconseguiren a la fi posar el conflicte a l’escaquer mundial i almanco feren que Europa reconegués allò de «Huston, tenim un problema».
Dimarts s’esperava en candeletes el discurs del Rei, que va ser una irresponsabilitat de l’alçada del palau de Marivent. Un monarca que ha d’exercir de cap de tot l’Estat ratifica un paper en blanc a na Sorayita perquè li escrigui el que ella vulgui. El sobirà es reconeix cap dels dos milions de catalans «assenyats» que voten el PP, C’s i per ventura el PSC però desconnectava —aquest sí que va desconnectar literalment!— dels altres dos milions que ja ni l’acaten com a Rei. I d’un nombre cada vegada més elevat d’espanyols que el miren com els fesols. En fi, el discurs del rei Felip per mi és un dels fets més tràgics i lamentables d’aquesta setmana passada.
A Estrasburg, el tema de Catalunya també hi arribà. Hi daren suport els dos extrems de l’arc parlamentari: la ultradreta i els ecologistes. Però els grans partits europeus, particularment el PPE i els socialdemòcrates, tornaren barrar la porta a un futurible Estat català independent perquè això dels Estats és un club Bildenberg clos en què no interessa que s’hi sumi ningú pus. Per ells, no hi hagué repressió policial sinó actuació justa contra els que es negaven a complir la llei.
Ciudadanos puny —també és fàcil fer-ho quan no és Rivera que ha de pitjar el botó sinó Rajoy— perquè s’apliqui el 155 de la CE i s’intervengui la comunitat catalana, i el PSOE de Sánchez titubeja mentre que el d’una Susana Díaz desconhortada fa que sí amb el cap al que diuen Rivera, González i Guerra. Molta guerra sobretot! Puigdemont, per la seva banda, insisteix amb l’espasa de Dàmocles que dilluns o dimarts —jo ja m’he perdut— es produirà la DUI. I Mas, per la seva banda, surt al «Financial Times» i diu que, lògicament, amb un 40% dels vots Catalunya no pot proclamar-se independent; però després li deuen estirar les orelles i rectifica que ell no ha dit això. O és que veritablement no va dir això?
El cop baix a Puigdemont li pega el guant econòmic de les empreses. PP, PSOE i C’s signen a cor un decret exprés —perquè si hi ha voluntat les lleis es canvien en un tres i no res— per tal que les empreses puguin traslladar llur seu social. El Sabadell se’n va a Alacant, CaixaBank descarta Palma i tria València, AGBAR, Madrid, i Gas Natural, Freixenet i Codorniu s’ho estan pensant. «És l’economia, estúpids» se sol afegir en aquests casos.
Palma, mentrestant, més endomassa de banderes espanyoles que mai. Despús-ahir es concentrà una manifestació «pacífica» a la plaça d’Espanya amb militants del PP, C’s i la Fundació Jaume III entre d’altres que no va tenir millor ocurrència que anar a destrossar la paradeta sabatina de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. Tots els partits polítics tret de Ciudadanos han condemnat l’atac espanyolista dels qui vent com actua la policia decideixen imitar-la en conseqüència. Aquest és el resum d’un Setmana Tràgica en què només desitj que dilluns que ve no enceteu «Mallorcadiario» amb un article d’opinió d’un servidor intitulat «La Setmana Tràgica (i 2)».
