Una de les primeres costums que record de la meva infantesa era la de “Matar jueus”. La Setmana Santa era temps de silenci, recolliment i devoció, el Dijous Sant, aquest silenci sepulcral es trencava per complert amb una costum arreladíssim entre la població creient que era el de “Matar jueus”, l’objectiu era realitzar el màxim de renou possible a les Esglésies amb , xerracs, carraques.....i tot el que pogués fer renou. Avui dia, com és evident ja no es practica degut a la forta càrrega d’incorrecció política d’aquesta costum emparada pel Govern feixista d’aquell temps. Estic parlant dels anys 50-60 del segle passat, quan jo era un al·lot. La tradició pretenia trencar el silenci de la Setmana Santa com una forma de venjar la mort de Jesucrist, culpant-ne simbòlicament als jueus, enemics tradicionals i seculars de la cristiandat.
Des de el Dijous Sant a les 10.00h. del matí fins a la mateixa hora de Dissabte Sant, no es podia cantar, ballar, practicar esports fins el punt de que les campanes de les Esglésies sonaven amb “tenebres”. La saviesa popular diu que durant aquets dies les campanes feien dejuni.
La Quaresma a Mallorca és representada per la Jaia Corema, una dona vella i lletja que té 7 peus i que representa les 7 setmanes d’abstinència i dejuni en record de quan Crist va estar en el desert, especialment els divendres que no es pot menjar carn, excepte si pagues una “Bula” que t’indulta del pecat de la carn. La “Bula” la podies comprar a la Sagristia de la Parròquia i en aquella època era convenient ser generós amb l’Església.
La tradició de fa uns anys de les Administracions Públiques de davallar les Banderes a mig pal en els edificis públics del Dijous Sant a les 15.00h fins a les 00.01h del Diumenge de Resurrecció provenia dels anys de la dictadura , d’un protocol molt estricte i arrelat a l’Església Catòlica. Una pràctica que no em semblava malament com a senyal del respecte dels catòlics per la mort de Crist. Està molt clar que las normes vigents diuen tot el contrari: Reial Decret 684/2010 de 20 de maig pel qual s’aprova el Reglamento de Honores Militares i que en el article 3, apartat 2, assenyala: “No se rendiran honores, salvo los funerales y la Bandera permanecerá izada a media asta ininterrumpidamente dia y noche cuando el Gobierno decrete Luto Nacional por un periodo de tiempo indeterminado. De la misma forma se actuará en las Comunidades Autónomas, Ciudades de Ceuta i Melilla y en los municipios cuando el luto se establezca por sus órganos competentes. I segons la Llei 39/1981 de 28 d’octubre per la que es regula l’ús de la Bandera d’Espanya i d’altres banderes i ensenyes, en el seu article primer diu: “La Bandera de España simboliza la nación; es signo de soberania, independència, unidad e integridad de la Patria y representa los valores superiores expresados en la Constitución”.
Queda tot molt clar, menys els sentiments dels que pensen que davallar les Banderes a mig pal per Setmana Santa és una senyal de respecta a la memòria de Crist, no és una norma ni una llei, és un sentiment. No fa molt de temps ciutadans acollits a Espanya provinents dels països àrabs s’atreveixen a dir que no s’hauria de celebrar la Setmana Santa perquè no forma part de les seves creences, i aquí ningú diu res, tothom calla. Generosament i com no pot ser d’altre manera els hem permès viure al nostre País, ara bé, que s’adaptin a les nostres creences i tradicions, i si no ho fan i les respecten, no passa res, si no els agrada, que tornin al seu País però que no ens vulguin imposar les seves.
