El Bisbat de Mallorca, mitjançant el Vicari Episcopal per les Relacions Institucionals i patrimoni històric i cultural i també Vicari judicial, capellà amb gran criteri i catalitzador de la fe amb l’església catòlica, em va demanar començar a fer feina per l’organització de la Missa funeral pel descans etern de les víctimes del Llevant de Mallorca, a l’Església de Nostra Sra. Dels Dolors.
No hi havia massa temps, disposaven de tres dies per organitzar el funeral. No hi havia convidats personals, ni institucionals ni privats, era una convidada de la Diòcesi de Mallorca a través de les xarxes socials al Poble de Déu de Mallorca.
El Vicari Episcopal per les Relacions Institucionals em va donar els criteris de com havia de ser l’acte, la Diòcesi de Mallorca com amfitriona volia donar el màxim suport als familiars de les víctimes d’una forma molt especial, al Batlles de Sant Llorenç del Cardassar, Son Servera, Artà, Capdepera i de les localitats de S’Illot i Son Carrió, a la Batlessa de Manacor, a les associacions i voluntaris que varen cercar incansablement a les víctimes, fent net i ajudant amb tot lo que podien dia i nit sense defallir i a tots els ciutadans que hi volguessin assistir.
Amb aquest criteri vaig començar a fer feina. La Casa Reial va confirmar l’assistència de Ses Majestats els Reis Felip VI i Doña Letizia i el Govern de les Illes Balears va col·laborar en confirmar les autoritats de les Illes Balears.
A partir d’aquí, vàrem adequar l’Església per l’assistència de Ses Majestats els Reis i la retransmissió en directe per IB3 al programa 5dies, una feina que va solventar amb gran eficàcia el Sr. Rector de l’Església de Nostra Sra. dels Dolors i el seu equip, els vàrem marejar bastant i mai varen tenir una paraula de queixa, persones extraordinàries.
El mateix dimecres dia 17, a les 12 h. ens vàrem reunir a l’Església, protocol de la Casa Reial, del Govern de les Illes Balears, seguretat de la Casa Reial, Policia Nacional, Policia Local i Mitjans de Comunicació, el Vicari Episcopal i jo mateix per afinar els darrers detalls de l’acte. Situar les Autoritats i personalitats confirmades fins aquell moment, que com sempre variarien substancialment al presentar-se a l’acte persones al darrer moment, però l’explosió va arribar quan varen confirmar la seva assistència el President de Ciudadanos i la Portaveu del Partit Popular al Congrés de Diputats, en aquest moment es va començar a polititzar l’acte. Volien seure a un lloc destacat , en la meva opinió massa, i des del nucli dur del Govern no els volien ni veure tan a prop. Discusions i poques ganes d’arribar a un consens per la part institucional.
Arribat un punt on semblava que estava tot embossat, el Vicari Episcopal, una vegada més va exposar com amfitrió el criteri de com havia de ser la cerimònia, va aguantar tota casta de pressions fins límits insospitats, però amb el seu “fort i no et moguis” vàrem arribar a un acord acceptat per tots, uns més que els altres.
És lamentable que s’utilitzi una Missa per l’etern descans de les víctimes per fer valer uns interessos polítics, era un acte d’amor, de solidaritat de respecte pel que ja no hi son. Aquell mateix matí varen trobar al petit Arthur, els familiars estaven destrossats, vos ho imagineu? Sols amb una gran fe i coratge del pare, la germana i tots els familiars poden superar aquesta gran pèrdua.
Al final del matí una psicòloga me va confirmar “ Els familiars de n’ Arthur estan destrossats, cansats, no en tenen cap ganes d’ assistir al funeral, però hi assistiran perquè volen agrair a tots els ciutadans, autoritats i voluntaris l’ajuda i tot el suport que han rebut al llarg d’aquest dies”. El funeral es celebrà unes hores després d’haver trobat al petit Arthur. Gran exemple de totes les famílies de les 13 víctimes que lo únic que volien es recordar en pau als seus familiars, que ja no hi son.
