Tal volta no ha estat el tema de l’estiu, aquest any pareix que la meteorologia ens ha deixat millors reserves i no hem tengut talls ni restriccions del líquid primordial que és l’aigua, però, aquí, a una illa de la Mediterrània, l’aigua és, ha estat i serà notícia.
A una societat turística i moderna com la que tenim, quan parlam de la gestió de l’aigua no sols ens referim a la que surt de la nostra aixeta pel consum diari, hi ha molt més. La depuració, la reutilització, l’aigua de consum agrícola, els torrents, les infraestructures i un llarg etcètera, que provoca que totes les administracions i tota la societat estigui afectada per les polítiques que es duguin a terme damunt l’aigua.
Que l’accés a l’aigua potable és un dret universal això ningú ja ho discuteix, aquest dret reconegut per totes les institucions supranacionals i estatals, a Mallorca, s’ha de incidir en ell amb dos grans objectius, primer que la qualitat de l’aigua que rebem ha de ser apte pel consum i de la millor qualitat possible, els nitrats, la salinització i altres problemes han provocat que paguem per aigua potable el que no ho és. El segon és la universalitat, és a dir, si entenem que la unitat de producció de aigua és cada una de les illes, els menorquins beuen aigua de Menorca, els eivissencs d’Eivissa i els mallorquins de Mallorca, per què hi ha grans diferències entre els habitants de la mateixa illa en l’accés de l’aigua?. Per què l’aigua de la Serra de Tramuntana que, per exemple, va a la Platja de Palma, no és subministra als petits pobles del Pla?. Per què un ciutadà d’una zona té una qualitat d’aigua molt per davall que un altre?. Per què un alcudienc ha de pagar l’aigua molt més cara que un campaneter?. Si l’aigua és de tots, i la unitat és Mallorca, em pareix molt injust la diversitat de serveis que tenim. No podem posar l’excusa de que són moltes les administracions que estan implicades, no podem posar l’excusa de que històricament s’han donat ha empreses privades els subministrament de l’aigua potable a diferents zones, els nostres polítics han de trobar eines i formes per canviar aquesta injusta situació. Eines i formes que hi són, sols necessitam voluntat política.
Els problemes amb els torrents, un altre tema recurrent i repetitiu. No fa falta ser un gran entès per veure que són molts els torrents de les illes que necessiten ma de metge. Ja vàrem dir que si les someres dels pesemeros no basten per tenir la xarxa hídrica preparada per les torrentades de la tardor mallorquina, si s’ha de entrar una excavadora a un torrent, si s’ha de fer amb maquinària, és fa, no ens ha de agafar el bou, el mateix bou que ja ens va aplegar l’any passat, per ser intransigents i no voler reconèixer que la nostra solució no és la correcta.
Molts són els ajuntaments que estan avisant que els seus torrents no estan preparats per gaudir d’una tardor plujosa i generosa amb aigua, ara ja no val l’excusa de l’herència rebuda, a més de la meitat de la legislatura les responsabilitats de govern ja s’han d’assumir, si no és pot o no és sap trobar una solució al problema més val retirar-se i deixar a un altre que trobi la solució.
Podríem ara començar a parlar de les depuradores, que enfronten municipis veïns o que estan obsoletes contaminant les platges i a mar que ens afecta a tots. Podríem treure mil exemples de la gestió de l’aigua afecta per igual a tots els habitants de la illa, per això el que cal ja és un gran pacte per l’aigua, global i transversal, amb objectius a curt i llarg plaç, que tots els agents socials estiguin representants i que tots els partits polítics és comprometin a seguir, per que l’aigua és un be de tots.
